Joan Antoni Baron

Ple buit

2012-02-09T23:57:00.000+01:00

Vídeo d'Oriol de Mataró

Fa mesos que vinc denunciant la paràlisi delgovern municipal de Mataró i que sovint he sintetitzat en la frase: Ple pla.Plens municipals, i que ningú oblidi que el Ple és el màxim òrgan municipal degovern, en els que els dictàmens (els temes que el govern porta a aprovació alPle) eren escassos i sense cap substància política. Actes puramentadministratius, sense cap tema nou ni cap impuls als assumptes que realmentpreocupen als ciutadans en aquests moments. Tot quedava, però, una mica emmascaratper la profussió de declaracions institucionals, propostes de resolucions iprecs i preguntes que presentava l’oposició. Avui però s’ha arribat alparoxisme i dels vint-i.-set punts de l’ordre del dia només quatre, sidescomptem l’aprovació de l’acta i el despatx oficial, eren dictàmens iabsolutament administratius. Per això tots els grups de l’oposició hem deixatsobre la taula les nostres propostes a fi i efecte de visualitzar la mancad’iniciativa política i fins i tot administrativa del govern Mora. El Pled’avui no era pla era directament buit. La prova més evident és que ha durant poc més de trenta minuts.

És cert que ja estem prou escaldats per comestan anant moltes coses en els que es prescindeix del més mínim decòrumformal. Comissions informatives que no es convoquen o que són de pur tràmit,consells convocats a corre-cuita i sense documentació suficient, notícies quees publiquen sense coneixement previ dels grups municipals de l’oposició.Serveixi l’exemple aquesta mateixa setmana de l’anunci fet per la regidoraCalpe de l’aturada de les fonts ornamentals de Mataró. Es dona la circumstànciaque l’anunci es va fer hores després d’una comissió informativa municipal en laque precisament no es va informar d’aquest tema.

També és cert que la gota que ha fet vessar elgot va ser la suspensió el dijous passat del Ple municipal ordinari del mes defebrer degut al temporal anunciat de fred i neu. Per canviar el dia d’un Pleordinari cal convocar, tal com estipula el Reglament Orgànic Municipal en elseu punt 12, que s’ha de convocar la Junta de portaveus. No es va fer i ara noval a dir que les condicions metereològiques no ho permetien. Precisament si lasituació era tan complicada s’havia d’haver convocat la Junta de portaveus perexplicar-la. Ho explica molt bé la Consol Prados en el seu bloc.

Menys-teniment als òrgans de govern imenys-teniment a l’oposició, a qui representem i a la feina que fem. Per aixòavui tots els grups hem dit prou!

De les oportunitats aprofitades

2012-02-02T23:21:00.000+01:00

En Josep Bracons publica al setmanari valencià aquest escrit sobre l'arxiu Miralles i el museu Bassat que penjo sencer doncs no he pogut aconseguir l'enllaç electrònic:

A Mataró, la capital del Maresme, hi conflueixen dues iniciatives recents que, malgrat tenir un origen divers, van destinades a sumar-se, a generar sinergies i a configurar un notable pol d'atracció al voltant de l'art català de la segona meitat del segle XX. Ja ho sabem, aquest període tan ric i fecund com paradoxalment absent dels discursos museístics de referència nacional.

Em refereixo a la donació de l'arxiu de l'historiador i crític d'art Francesc Miralles, acompanyat de la seva biblioteca, i a la presentació de la collecció Bassat a la Nau Gaudí, com a germen del Museu d'Art Contemporani de Mataró.

Francesc Miralles és un dels grans coneixedors de l'art català contemporani, tant des del punt de vista acadèmic (això vol dir, de la documentació i de l'anàlisi crítica) com des del coneixement directe i personal dels artistes i la seva obra. En són bona prova algunes obres de referència que ha publicat, com ara el volum corresponent a l'època de les avantguardes de la Història de l'Art Català d'Edicions 62 que ell mateix va dirigir, o les monografies sobre Anglada Camarasa (juntament amb Francesc Fontbona). Joaquim Mir. Francesc Gimeno. Josep Llorens Artigas, l'escola catalana de tapisseria, Pere Pruna i un amplíssim etcètera. Paral·lelament, la seva tasca com a crític d'art del setmanari Destino i del diari La Vanguardia, exercida de manera contínua durant gairebé trenta anys, configura una crònica vivíssima i detallada de l'activitat artística d'aquest període, que inclou des del ple reconeixement de les segones avantguardes a la crisi de la modernitat, associada al gran auge d'exposicions històriques i retrospectives que van deixar en segon pla les exposicions centrades en la creació viva.

El mètode de treball de Francesc Miralles com a crític i historiador és de clara arrel positivista i es basa en un arxiu personal que ell mateix ha anat creant, classificant i ordenant des dels anys 60 del segle XX fins al present, recollint exhaustivament retalls de premsa, fulls de mà, petits catàlegs, dossiers, invitacions i tota mena de documents. Aquest és l'arxiu que ha estat donat a Mataró, acompanyat de la seva biblioteca. Actualment es troba en procés de catalogació i de digitalització. No cal dir que la culminació d'aquest procés i sobretot la difusió mitjançant internet pot acabar configurant una referència única i una extraordinària font de consulta, atesa la riquesa de l'arxiu de Miralles, que és excepcional. Fins ara, a més, no s'ha fet res de semblant amb els arxius dels altres crítics de la seva generació. Penso en els de Josep Maria Cadena. Francesc Fontbona. Daniel Giralt-Miracle, Cesáreo Rodríguez Aguilera, José Corredor Matheos. o fins i tot en el de Joan Cortès i Vidal, que es troba al la biblioteca del MNAC. Tant de bo que poguessin acabar confluint en un gran arxiu digital de qual el Miralles podria servir de punt de partida.

Ja se sap que, malgrat tota l'extraordinària potència que tenen, els arxius presenten sovint un problema d'accessibilitat que fa molt necessària la publicació dels fons per tal de rendibilitzar socialment i culturalment el cost que en comporta el manteniment i la conservació. Per això em sembla molt encertat que l'arxiu de Francesc Miralles pugui acabar integrant-se amb el Museu Bassat. que. com deia, s'ha instal·lat provisionalment a la nau que Gaudí va dissenyar per a la cooperativa l'Obrera Mataronesa i que. mitjançant un seguit d'exposicions temporals, va descobrint els fons. Fons que sobresurten per la coherència com a representació d'una època i per l'extraordinària qualitat de la tria. on gairebé res no és superflu ni redundant. Si voleu gaudir d'unes obres esplèndides de Guinovart, descobrir Marcel Martí en plenitud, el barroquisme informal d'August Puig o la poètica de Ràfols Casamada no deixeu passar l'actual exposició de la col·lecció Bassat, centrada en l'art català dels anys 70. D'aquesta manera, ajuntant patrimoni artístic i documental, la potència d'unes obres d'art de primera i d'un fons documental que les explica, es va configurant a Mataró una plataforma que pot ser fonamental per a projectar i donar visibilitat a l'art català de la segona meitat del segle XX.

Foll d’una dolça metzina

2012-01-29T12:40:00.002+01:00

Avui que fa 25 anysde la mort de J.V. Foix podem escoltar-lo recitant el seu “Es quan dormo que hiveig clar” que també va musicar en Serrat.

Una imatge inèdita

2012-01-28T20:45:00.001+01:00

Certament inèdita la imatge de l’alcalde soldavant el monument Intolerància doncs fins ara totes les ofrenes florals s’havienfet amb la presència dels portaveus municipals. I així estava previst que es fesahir a la tarda per recordar les víctimes de l’Holocaust. La presència derepresentants d’un partit –per més que hagin estat elegits democràticament novol dir que siguin demòcrates- que ha fet de la intolerància precisament elmotiu principal de la seva acció política representava una provocació que noestàvem disposats a tolerar. Per això, de manera unànime tots els portaveuspresents dels partits democràtics vàrem demanar a l’alcalde que ens representésen l’ofrena floral. Així ho va fer i just és agrair-li. Perquè ahir, de nou,les paraules de Martin Niemoller tornaven a ser presents al Passeig de Carles Padrós:

"Primervingueren a buscar els comunistes, i jo no vaig parlar perquè no era comunista.Després vingueren pels socialistes i els sindicalistes, i jo no vaig parlarperquè no era ni una cosa ni l'altra. Després vingueren pels jueus, i jo no vaigparlar perquè no era jueu. Després van venir a buscar-me, i llavors ja noquedava ningú que pogués parlar per mi".

Gràcies, Joan

2012-01-25T23:10:00.000+01:00

Foto Capgros.com

Avui s’ha fet pública la notícia de la marxa d’enJoan Catà de m1tv, el canal públic del Maresme. Personalment vaig anar-lo abuscar quan en Jordi Marin vamarxar a Indra i en el moment en que es materialitzava el procés de fusió ambTVMataró. En Joan ha comptat amb la meva més absoluta confiança i ha fet lescoses amb total llibertat, proposant les mesures que creia oportunes en cadamoment. I ho ha fet de manera més que satisfactòria, comandant un procéscomplex, en temps ja difícils i amb una professionalitat de pedra picada. Cercant complicitats a tot arreu, amb laseguretat de no ser mai qüestionat en els aspectes relacionats amb elscontinguts ni en la línia editorial del canal. Marxa amb la feina feta, amb elcap alt i pot estar ben orgullós d’haver contribuït a consolidar un projecte decomunicació inèdit a la comarca.

No vull ara parlar de les raons ni de lesconseqüències que provoca la marxa d’en Catà, però les notícies que ens arribeni conegut el posicionament històric de l’alcalde Mora vers el canal públic emsobren raons per a estar més que preocupat. Esperem, però. Avui toca dir: gràcies,Joan!

Emotius records

2012-01-14T12:45:00.001+01:00

L'Òscar Constantí, amb una piulada al Twitter, em posa sobre la pista d'aquest vídeo que no havia vist. Realment emotiu veure la feina que fa la gent del Centre de Formació i Prevenció.

Un home feliç

2012-01-09T22:28:00.000+01:00

Avui ha estat un d’aquells dies per recordar. Almigdia es firmava a l’Ajuntament el contracte de compra venda del solar de canFàbregas a El Corte Inglés. Dotze anys de treball materialitzats en lessignatures que avui s’han fet. Dotze anys molt intensos, en els que hem hagutde sortejar esculls importants, alguns que ja coneixíem i d’altres que algunshan anat col·locant al llarg del temps. Avui però no és un dia per retrets,avui és un dia per gaudir d’un moment que espero sigui històric de Mataró. Dequan ens entestàrem en no perdre aquesta oportunitat per la nostra ciutat. Hemdit i escrit tantes coses de tot el procés que a les hemeroteques, les actesdel Ple i els sumaris judicials em remeto per a qui vulgui valorar quin haestat el comportament de cadascú durant tot aquest temps. Un llarg camí que ha tingut un final feliç. Per tot això avui ha estat un dia important perMataró, per això avui sóc un home feliç.

Un any de ciutadans, clients i espectadors atònits

2012-01-08T23:21:00.000+01:00

Acaba l’any i toca fer balanç. Un any políticament molt especial en el que hem estat ciutadans, clients i espectadors. I és que en tres etapes es pot dividir l’any polític mataroní. La primera etapa, la dels ciutadans, s’acaba amb les eleccions municipals del mes de maig. Per primera vegada el PSC no era, malgrat guanyar en 9 dels 12 barris de la ciutat, la força més votada i empatàvem en regidors amb Convergència i Unió. Una etapa de poc més de sis mesos que s’acaba amb l’elecció del nou alcalde i en la que s’arxiva definitivament la querella criminal que s’havia presentat contra el primer tinent d’alcalde i l’alcalde pel trasllat de can Fàbregas. Ara que molts corren a posar-se les medalles del Corte Inglés bo seria recordar on estava i que va fer cadascú durant aquests llargs mesos de querella. Uns mesos absolutament perduts per la ciutat i dels que ara ningú se’n vol fer responsable.

S’acabava al maig un mandat de grans inversions (TCM, escoles, parcs, equipaments esportius, …) per garantir el futur de la ciutat i començava l’època en que havíem de convertir-nos, i per boca de l’alcalde, en clients. El que passa és que no acabem de saber exactament en clients de què i de qui. Mesos sense una iniciativa, de paràlisi institucional i política, mesos de moltes fotos i poca feina. Mesos en els que hem perdut el Shakespeare i els diners dels accessos de l’autopista. I sobre tot hem perdut el temps. Ni un projecte nou, ni un full de ruta clar i un va i ve continu que no porta enlloc. Mentre l’atur ens continua colpejant de manera terrible en una cursa que no sembla tenir aturador. I darrera l’atur el drama personal i familiar de molts mataronins i mataronines.

I acabem l’any com a espectadors segurament atònits. Mentre es feia gala de la transparència, mentre es proposava un pacte de ciutat, resulta que s’havia signat un acord secret entre l’alcalde Mora i el Partit Popular. Ves per on allò tantes vegades negat era veritat i estava escrit. I ara, com amb can Fàbregas, tothom a mirar cap a un altre costat, cap responsabilitat i a veure si amb els torrons, les neules i el cava ens oblidem de l’enorme enganyifa.

Acabem l’any almenys amb la garantia de poder aprovar unes ordenances fiscals i un pressupost pel 2012. No fer-ho seria una temeritat que en cap cas ens podem permetre com a ciutat. I és per això que els socialistes hem fet un acte de responsabilitat política permetent la seva aprovació. On no arriba el govern, arriba l’oposició responsable.

Publicat al setmanari Capgròs

Per responsabilitat i per compromís amb Mataro

2012-01-04T23:59:00.000+01:00

"Aquest és un pressupost que podíem haver fet nosaltres, però també és un pressupost diferent al que haguéssim fet nosaltres si ens correspongués la responsabilitat. Però, com ja li he dit, el votarem favorablement. Per responsabilitat i per compromís amb Mataró".

Del meu discurs d'aquesta nit en el Ple municipal en el que s'ha aprovat inicialment el Pressupost de l'Ajuntament de Mataró per l'any 2012.

Tres homes sense pietat!

2012-01-01T19:40:00.001+01:00

I tots tres al Maresme Tribuna d'aquest mes.

Joan Mora: roda el món… i torna al PSC

Mataró, embolica que fa fort!

Mataró sense lideratge

Malgrat tot: Bon Any 2012

2011-12-31T12:48:00.002+01:00

L'any, com el sol ahir a la tarda, se'n va a la posta. Ha estat llarg, dur i difícil. Massa amics deixats pel camí, massa il·lusions perdudes. Només l'esperança ens pot fer creure que el 2012 serà millor. Donem una oportunitat a l'esperança, però com que mai res ens ha estat regalat esmolem les eines i arremanguem-nos. Només ens queden els ideals, els sentiments compartits i la força del nostre treball.

Bon Any 2012 a tots i a totes.

El meu balanç a la ràdio

2011-12-29T22:10:00.000+01:00

Si l'altre dia eren els periodistes qui feien el balanç de l'any, avui m'ha tocat fer-ho a mi mateix a MataróRàdio en l'entrevista que m'ha fet l'Eli Solsona.

Fent balanç

2011-12-27T22:30:00.001+01:00

El que fan de l'any la gent dels informatius de MataróRàdio. Ho podeu escoltar en aquest podcast.

Bon Nadal!

2011-12-25T09:00:00.000+01:00

Compromesos amb Mataró

2011-12-23T21:04:00.001+01:00

Ho hem dit des del primer dia després de leseleccions: farem una oposició rigorosa, responsable i alternativa que tinguicom a referent principal el compromís dels socialistes amb Mataró. Hi ho estemcomplint de manera fidel. Ara, a l’hora d’aprovar les ordenances fiscals i elspressupostos de l’ajuntament per l’any 2012 hem tornat a demostrar la nostracapacitat de compromís, el nostre rigor, responsabilitat i capacitat de ferpropostes alternatives.

En un moment especialment difícil perl’economia de la ciutat i del propi ajuntament el PSC no podia mantenir-se almarge i deixar la ciutat a l’estacada. Se’ns reclamava responsabilitat i comsempre l’hem exercida plenament. Calen uns pressupostos que permeti el normalfuncionament de l’administració local i que possibiliti la seva viabilitatfinancera. Per això, bàsicament per això, hem signat l’acord amb Convergènciade donar suport al pressupost i a les ordenances. No fer-ho hagués estat sensdubte més fàcil, però hauria suposat un greu problema per l’ajuntament i deretruc per la pròpia ciutat. Amb o sense el nostre vot l’IBI, l’aigua i leszones blaves s’haurien igualment apujat però sense cap de les compensacions quehem aconseguit amb l’acord i que permetran bonificar a les famílies en situaciómés desfavorable i que pugen més de 700.000 €. També hem aconseguit amb aquestacord que totes les propostes que vàrem presentar en el nostre document perl’any 2012 hagin estat acceptades i recollides en el Pla d’Actuació Municipalper l’any vinent.

I tot això ho hem fet de manera pública,transparent, posant les propostes i els acords negre sobre blanc en un documentsignat amb l’alcalde. Res a veure amb pactes secrets ni amb el mercadeig devots per càrrecs que altres han practicat.

Cal però tenir molt present que aquest no ésun pacte de govern sinó un acord puntual sobre un tema molt important i que nocomporta cap altre compromís de futur. El nostre únic compromís continua sentamb els mataronins i mataronines i per això continuarem fent una oposició rigorosa,responsable i alternativa.

Pastorets 2.0

2011-12-18T20:59:00.000+01:00

Avui els twittaires mataronins s'han superat a ells mateixos. Aprofitant l'assaig general dels Pastorets de Mataró han fet un piulada massiva explicant el que passava a l'escenari, a la sala i pels racons de la Sala Cabanyes. Ho podeu llegir tot al hastag #pastoretsdemataro. Una bona mostra del que es pot arribar fer des de les xarxes socials.

Pensant en Scott

2011-12-14T22:22:00.001+01:00

Avui que es recorda el centenari de l'arribada d'Amundsen al Pol Sud tinc ganes de recordar l'Scott. Ni que sigui per l'èpica dels perdedors.

Amb el problema, sense solucions i sense els diners

2011-12-06T23:58:00.000+01:00

"Teníemun problema, teníem les solucions i vàrem trobar els diners, ara seguim tenintel problema, no sabem res de les solucions i encara més: no sabem on han anat aparar els diners". Aquesta frase, que vaig dir en el passat Ple municipal,resumeix perfectament la situació en la que ens trobem respecte a les rondes deMataró. Embussos quotidians, que els caps de setmana són de gran magnitud,accessos de vianants difícils i perillosos, accés a la ciutat, al centrecomercial i a l'Hospital complicats. Una situació que tots els mataroninsconeixem des de fa temps. I per això hi vàrem treballar molt dur durant elspassats vuit anys. Primer per millorar els accessos a la plaça de França,després per completar el nus de Mata-Rocafonda i per acabar amb la redacció,aprovació, licitació i adjudicació de les obres, que haurien d’haver començatfa un any, de les millores dels accessos de la ronda de Mataró. Una obra quetenia una única finalitat: resoldre els problemes actuals d'accés des del'autopista del Maresme a Mataró. Hi ha qui justifica la renúncia a aquestesmillores parlant dels embussos a l'entrada de Barcelona quan el que es tractavaera de resoldre els embussos a l'entrada de Mataró. Ho va fer el senyor JoaquimFernández, davant el silenci de l’alcalde, en el passat Ple municipal. És clarque el senyor Fernández no va poder justificar el seu vot contrari d'una moció similar fa només una setmana al Consell Comarcal. Tampoc ho va poder fer elsenyor López del PP. A la Riera CiU i el PP voten una cosa i a la plaça Biadaexactament el contrari.

Barrejarinteressadament les millores dels accessos de la ronda de Mataró amb la rondadel Maresme ha estat un joc frívol de l'alcalde Mora que ha provocat que l'acordde mobilitat del Maresme, aconseguit després d'anys de treball i signat tambéper CiU, es converteixi en paper mullat i que els 400 milions d'eurosaconseguits en el conveni amb l'Estat s'hagin fet fonedissos. Ara ningú sap on són els diners i queda clar que sidesapareix l'objecte del conveni aquest deixa d'existir i com a conseqüència-els 100 primers milions estaven destinats a la millora dels accessos de Matarói a la variant de Vall de Gata d'Arenys de Mar- acabaran en altres inversionsfora del Maresme. ¿Veurem com els diners aconseguits i que l'alcalde Mora hadeixat perdre, acabaran en el calaix de l’alcalde Trias per la línia 9 delmetro? Tot sembla indicar que la cosa anirà per aquí. Mentre tant les cuessegueixen a l'autopista i a la Via Europa i un grapat de treballadors quepodrien estar ocupats en les obres segueixen buscant feina. D'això en català endiem "el negoci d'en Robert i les cabres".

Article publicat al Capgros.com

Ricard Jordà

2011-11-27T11:52:00.001+01:00

Després que l'IMAC (encara esperem alguna explicació) i Bankia hagin suspés l'exposició antològica d'en Ricard Jordà amb motiu dels 50 anys de la seva primera exposició, el pintor mataroní es mostra en dues exposicions simultànies que s'inauguren la propera setmana. El dia 30 a l'espai Capgròs i el dia 2 a la sala Gal-Art. I el mateix dia 30 presenta el seu llibre Escultures i Muntatges.

Arbres i ocells

2011-11-22T23:15:00.001+01:00

Aquest és el títol de la web que parla dels arbres i dels ocells dels patis de l'escola Camí del Mig. Una web coral en la que vaig tenir la sorpresa de trobar un escrit que vaig fer fa molts anys per la revista L'Oreneta i que després la Lola Casas va actualitzar. Ara que torno a ser a l'escola aquests arbres i aquests ocells tornen a formar part del meu paisatge quotidià. Algun dia explicaré la història de les dues palmeres de la foto. Una història que comença en una paperina de dàtils vinguda de molt lluny.

El cor del castell batega dins la pinya

2011-11-19T21:02:00.001+01:00

"El cor del castell batega dins la pinya". Aquesta és la frase que més m'ha impactat de la pel·lícula Enxaneta que aquesta setmana s'ha estrenat als cinemes.

165 Regent Strett

2011-11-10T18:18:00.000+01:00

'165 Regent Street' (tràiler) from Clack Produccions - Clack.ws on Vimeo.

Estaven superant la història fins que van haver de superar-se ells mateixos. Podeu veure (via Tot Mataró) el tràiler del documental que sobre els Capgrossos de Mataró han fet la gent de Clack produccions i que s'estrena (amb les entrades exhaurides) el dimarts a les nou de la nit al Teatre Monumental de Mataró.

Cap al 2012

2011-11-05T07:53:00.003+01:00

Ocupació, assistència social, salut, educació i el manteniment de les apostes estratègiques. Aquests són els eixos bàsics del document: Cap el 2010, que els socialistes de Mataró hem presentat com alternativa als pressupostos i el pla d'actuació municipal pel 2012. Uns pressupostos i un pla d'actuació dels que el govern encara no ha ensenyat res.

De quan ETA ens amenaçava

2011-11-04T23:59:00.002+01:00

Fa uns dies, coincidint amb l'anunci de la banda terrorista d'abandonar definitivament les armes, l'Helena Novellas va voler que li expliquéssim a Mataró Ràdio com vam viure els regidors de l'Ajuntament aquells moments en els que la nostra ciutat estava en el punt de mira dels terroristes. És l'entrevista que ens va fer a en Manuel Mas, en Joan López, en Paulí Mojedano i a mi mateix. La podeu escoltar en la web de l'emissora municipal.

Diumenge: castells!

2011-11-03T23:59:00.001+01:00

Oriol Batista: compromís social i cívic

2011-10-21T23:59:00.000+02:00

Creient en la humanitat

Aquest és el textque vaig llegir en el Ple extraordinari que va celebrar l’Ajuntament de Mataróel dia 21 de desembre. El Ple més amarg al que he assistit i el que maim’hauria agradat haver de convocar:

És en leshores greus quan costa entendre el per què de tot plegat, però és just enaquestes hores greus quan cal trobar-hi el sentit a la vida. La mort no perconeguda i previsible deixa de sorprendre'ns i colpejar-nos. Aquest matí m’haestat comunicada la mort de l’Oriol Batista que ara oficialment trameto al PleMunicipal i a la ciutadania de Mataró.

Companycompromès com pocs amb els ideals de la igualtat i la fraternitat des del seutestimoniatge cristià i socialista. L’Oriol ha estat un lluitador constantcontra les adversitats i contra la malaltia a la que ha plantat cara de maneravalenta durant tres llargs anys. Al final no ha pogut ser però el seu exempleens esperona a seguir treballant pels ideals que hem compartit i en la lluitaper un món més just i més solidari.

Treballador,honest, sincer i cordial. Sempre disposat al compromís, al treball, a l’esforçper millorar la vida dels altres. La seva capacitat i voluntat de serveil’havia posat més que de manifest al Mas Sant Jordi, a l’Associació Enlleurat,a l’Ajuntament, a la Fundació Hospital i en la vida més privada. Amb labonhomia que sempre la caracteritzat, però amb la fermesa de caràcter i ladeterminació amb la que s’enfrontava als problemes. Home optimista que creia enla humanitat.

El recordaremcom el que ha estat: un home valent, compromès, fidel als seus orígens i alsseus valors. Aquesta és l'herència que ens deixa, en farem honor i el seuexemple ens acompanyarà sempre en la nostra vida.

Comcantava Jose Antonio Labordeta:

Somos comoesos viejos árboles batidos por el viento que azota des del mar.

Hemosperdido compañeros, paisajes y esperanzas en duro batallar.

Vamos aechar nuevas raíces por campos y veredas para poder andar.

Tiemposfuturos y anhelados que manos contra manos gritando la igualdad.

Vamos a hacer con el futuro un canto a la esperanza.

Ho farem, farem del futur un cant a l’esperança. Perquè li ho devem al’Oriol i a tants i tants companys que han passat davant nostre obrint camí idonant exemple. I perquè ens ho devem a nosaltres mateixos i encara més quan lacomplexitat del món sembla condemnar-nos a acceptar l’innaceptable, a callardavant les injustícies i la desigualtat, a entendre la llibertat com un regalquan és un dret. I no acatarem aquestes condemnes, ni callarem, ni acceptaremla desigualtat i la injustícia com a irremeiables i ens tornarem a sublevar.Amb tota la intel·ligència de la que siguem capaços, que l’enemic és fort,llest i poderós, i amb tota la determinació que ens dona la història, elscompanys i el compromís.

És en les hores greus quan ens cal entendre el per què de tot plegat,però també és en les hores greus quan hem de demostrar que som capaços detornar a capgirar les coses, de posar les persones davant de qualsevolcircumstància i de recordar que el nostre compromís socialista és un compromísamb la humanitat, amb tots i cadascun dels homes i dones d’aquest món. I uncompromís amb la història que estem obligats a escriure si no volem que ensl’escriguin.

Moltes hores en vàrem parlar amb l’Oriol de tot això. Però no forasimple retòrica sinó els valors i els principis d’on treure les forces i lesidees per l’acció política, per la materialització del compromís, pelcapgirament de les coses. En podem fer molts homenatges a l’Oriol, tots ens sónnecessaris i tots seran merescuts, però damunt de tot ens cal homenatjar-locada dia amb el manteniment ferm de les postres pròpies conviccions. Aquellesconviccions que ens fa dir-nos companys i companyes en uns temps futurs ianhelats a la recerca de la igualtat, creient en la humanitat.

Escrit publicat al llibret que el PSC de Mataró ha dedicat a l'Oriol Batista i que aquesta tarda s'ha presentat a can Palauet.

Feina feta!

2011-10-14T23:59:00.000+02:00

Aquesta tarda, al Saló de Plens de l'Ajuntament de Mataró, amb la descoberta del quadre que l'artista mataroní Alberto Romero ha fet del doctor Pere Montserrat s'ha acabat un procés que es va iniciar fa temps. Un grapat d'entitats ciutadanes va demanar que el doctor Montserrat fos nomenat fill il·lustre de la ciutat i que el seu retrat figurés a la galeria de mataronins il·lustres. El Ple municipal en el seu dia va acordar aquest nomenament que ahir es va materialitzar. Tanquem doncs l'homenatge que fa uns anys va iniciar la Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró de l'eminent botànic mataroní.

En el traspàs del pare Joan

2011-10-08T23:59:00.000+02:00

La notícia hacorregut ràpidament per les xarxes socials aquesta tarda i molt ràpidamenttothom s’ha assabentat de la mort del pare escolapi Joan Herrero Manich. Seixantaanys dedicats a l’ensenyament a l’escola pia de Santa Anna i el reconeixementcom a fill adoptiu de la ciutat el feien especialment conegut i estimat. Capellàdels que es va creure el concili, sempre disposat a treballar en la pastoraldels infants i compromés amb la ciutat i el país. Un home entranyable, genssectari, que ha deixat una petja important, des del seu testimoniatge cristià,en la ciutat i en molts mataronins i mataronines. Personalment li haig d’agrairmoltes coses i des de fa molt de temps. Trobar-lo, aquella tarda de dissabtedel gener de l’any 72, ha marcat de forma absolutament decisiva el que ha estatla meva vida. Descansi en pau.

El més calent a l’aigüera

2011-10-05T22:31:00.001+02:00

Han passat quatre mesos des de les passadeseleccions municipals. El PSC no va ser la força més votada malgrat haverguanyat les eleccions a nou dels dotze barris de la ciutat i igualar en nombrede regidors a la força més votada. Han passat també els 100 dies que s’acostumaa donar a un govern nou i el resum de tot plegat només pot ser: el més calent al’aigüera.

I no només perquè l’acció de govern ha estatinexistent sinó sobretot perquè continuem sense resoldre una qüestió tantranscendental com la governabilitat de la ciutat. El pacte entre Convergènciai Unió i el PP no és suficient per tenir la majoria necessària per podergovernar i ja s’ha recorregut en diverses vegades al suport de PxC. Podem dirde totes totes que l’alcalde Mora ha donat la clau de gobernabilitat de laciutat a un partit d’extrema dreta com PxC. Malgrat tot això ha estat, i endiverses vegades, el sentit institucional i la responsabilitat del PSC qui hadesencallat els problemes creats per la mala gestió política del governminoritari de CiU.

La paràlisi institucional ha estat total, talcom es va posar de manifest en el primer Ple ordinari convocat per l’alcaldetres mesos després de prendre possessió del càrrec. Ni un sol dictamenimportant, cap nova proposta i la confirmació que acabaran l’any executant elPla d’Actució Municipal i el Pressupost que va aprovar el govern anterior i queva merèixer ferotges crítiques per part d’en Joan Mora. Una evidència més de laincapacitat del govern per fer propostes o impulsar polítiques actives en temestan importants com la creació de llocs de treball, l’educació o l’urbanisme. Sialguna cosa s’ha acabat o s’està executant és fruit del treball del governanterior: l’escola l’Arboç, la finalització del tràmit urbanístic del solar delCorte Inglès, la reurbanització del Camí Ral, el trasllat de Cetemmsa, la novabiblioteca Antoni Comas a l’Escorxador, el Museu del Gènere de Punt a can Marfào el nou casal d’avis Oriol Batista a Cerdanyola.

Però a la paràlisi si li ha sumat l’opacitat imanca de transparència. Manca d’informació a l’oposició en temes importants deciutat amb una política comunicativa de fets consumats i rodes de premsamenystenint les comissions informatives on s’ha arribat al paroxisme de negarla informació de convenis que s’han signat públicament minuts després.

Passats aquests quatre mesos el PSC reiteral’oferiment de garantir la governabilitat que va fer la setmana següent de leseleccions i que varem concretar en el document titulat: L’alternativasocialista. Un document que no ha estat contestat formalment pel govern i en elque es concreten les propostes, amb la creació d’ocupació com a prioritatessencial, i es dibuixen clarament les línies vermelles que els socialistesposem a un possible acord amb CiU. Un decàleg que vaig reiterar en el Pled’investidura del nou alcalde:

“En aquell decàleg definíem clarament quinessón els eixos bàsics que sustentaran la nostra acció política a l’oposició: elrellançament econòmic que permeti generar ocupació, les apostes estratègiquesque han de garantir la viabilitat socioeconòmica de la ciutat, l’urbanismesostenible per aconseguir una ciutat per viure-hi i treballar, la cultura com amotor econòmic i com a element de capitalitat i cohesió social, l’espai públicde qualitat i segur, l’educació, la salut i l’atenció social com a elementscentrals de la política municipal, els grans projectes que reforcen la nostracapitalitat territorial i comarcal, el caràcter reconegut de Ciutat de laCiència i la Innovació i l’aposta per la austeritat, la eficiència i latransparència de la gestió pública”.

Si volen parlar de governabilitat ens trobaransempre disponibles. Però amb dues condicions: per parlar de programa de governi amb documents concrets. Ni ens interessen les converses informals o de cafèni el simple intercanvi de suport per càrrecs. Ens interessa Mataró, la sevagovernabilitat i el futur dels seus ciutadans i ciutadanes.

Article publicat al butlletí municipal MésMataró

Un crit a Rocafonda!

2011-10-04T22:57:00.000+02:00

Un crit per la justícia, la llibertat i la solidaritat en record d'en Pep Manté.

Avui tres passos!

2011-10-02T23:49:00.001+02:00

Foto Joanna d'Arc Bermúdez

Si la divisa delsCapgrossos sempre ha estat la del pas a pas, pis a pis, aquest migdia a Lleidala colla ha donat tres passos de cop. I ho necessitàvem. Després d’un setembreen el que, com diu en Lluís Feliu, s’ha hagut de picar molta pedra, tirarcastells de set i patir la caiguda del tres de vuit a Guissona, avui tocavarecuperar nivell. Els tres castells que els Capgrossos han descarregat a laPaeria eren això, tres passos endavant en la segona part de la temporada. Untres de vuit que es resistia i que necessitàvem abans de plantejar-nos pujar-loun pis, un torre de vuit preludi de l’asalt de nou a la torre de nou i unquatre de nou folrat per tornar a recuperar els castells de nou després de LesSantes.

No he pogut estar aLleida aquest matí i per tant no puc explicar les sensacions de lacolla, però estic segur del moment just en que el quatre, després de l’intentdesmuntat just quan entrava la canalla, s’ha carregat. I d’això fa dos diesquan el divendres després d’una llenya a l’assaig el cap de colla va demanarque tornéssim a provar el quatre de nou folrat. Aquell va ser per mi el momentjust en el que es començava a carregar el castell d’aquest migdia. Fidels a l’estili pensant que els castells es carreguen a l’assaig i s’ensenyen a plaça. I calpaciència, molta paciència per ser una gran colla!

De la governabilitat

2011-09-29T23:20:00.000+02:00

Es compleixen els 100 dies del nou govern municipal i toca fer-ne el primer balanç de l’acció municipal. Poques vegades ha resultat més fàcil qualificar aquests cent primers dies: ingovernabilitat, paràlisi i opacitat. Ingovernabilitat doncs l’alcalde, que va triar entre el “canvi” i la governabilitat, va optar per la primera de les opcions i ara ens trobem amb un govern inestable, sustentat en un pacte no explicat amb el PP i deixant la clau de la governabilitat de la ciutat en mans d’un partit d’extrema dreta com PxC. Però el suposat “canvi” no s’ha manifestat per enlloc i la paràlisi ha estat la constant d’aquests mesos pel que fa a l’acció de govern. Ni una sola proposta nova damunt la taula, ni un projecte estratègic, ni tan sols un full de ruta per conèixer que pensa fer l’alcalde Mora en els propers quatre anys. Tirar de rifeta i viure, com fins ara, dels projectes encetats pel govern anterior?. I tot això amb la més absoluta desinformació als grups municipals que una i altra vegada s’han d’assabentar per la premsa del poc que fa el govern.Davant d’això, des del PSC, reiterem la nostra predisposició a parlar-ne, a cercar acords programàtics explícits i que defugin del mercadeig dels vots per càrrecs. L’alcalde té, des de la setmana posterior a les eleccions, un document on queden prou clares i sense ambigüitats les prioritats dels socialistes i també les línies vermelles que no estem disposats a traspassar. És responsabilitat de tots cercar l’acord, però qui governa en té la responsabilitat principal i no podem perdre més temps. Taula, cadires i documents són els elements imprescindibles per poder començar a parlar-ne. Que no ens busquin en xerrades de cafè sinó en converses serioses i rigoroses. N’estem disposats. Ho està també l’alcalde?

Article de valoració dels 100 del nou govern municipal publicat a la revista Capgròs.

Amb voluntat de servei públic

2011-09-28T23:59:00.000+02:00

Voluntat de servei públic és el que ha demostrat la televisió pública comarcal. En els nous estudis de m1tv al TCM s'ha celebrat el debat de balanç dels 100 dies del nou govern municipal. Una bona iniciativa de m1tv donat que només, ni tan sols el govern, el PSC ha fet un balanç públic d'aquests 100 dies. Contrasta amb el que es va fer fa quatre anys i amb el document que aleshores es va distribuir de la molta feina pel govern. Sobre el debat res de nou: qui ha d'assumir la responsabilitat de garantir la governabilitat enrocat en les seves tesis sobre un acord que ningú vol, tirant de la rifeta de la feina feta pel govern anterior, confonent conceptes pressupostaris importants, sense ensenyar cap full de ruta i esperant el 20-N per formalitzar o no l'acord tàcit amb el PP. Ho vaig deixar clar: en la responsabilitat, el compromís, el rigor per ajudar a garantir la governabilitat de la ciutat ens trobaran. La darrera pregunta feta a l'alcalde va quedar sense respondre com ja és habitual. Podeu veure el debat sencer a m1tv a la carta.

Haikus de tardor -12-

2011-09-25T22:48:00.000+02:00

Fina escorça

la del vell eucaliptus

mudant amb els temps

Ingovernabilitat, paràlisi i opacitat

2011-09-24T23:59:00.000+02:00

Foto MataróRàdio

Tres paraules per resumir el que han estat els primers 100 dies del nou govern municipal. Podeu escoltar a MataróRàdio la roda de premsa que dimecres varem celebrar per fer balanç d'aquests cent dies

A mitjan setembre

2011-09-23T22:16:00.000+02:00

A MITJAN SETEMBRE

Llarga com la carena, sobre el riu,
cada matí s’adorm la boira clara.
On són els lliris? S’ha tornat esquiu
el sol adesiara.

Però canten aloses cel amunt
i fan les herbes una olor més forta.
La vidiella no és un blanc repunt,
sinó una seda morta.

Amb cent ulls grocs ens mira el codonyer
quan el reflex de l’aigua se’ns apaga.
L’argent de l’albereda té el primer
tremolor d’un or vague.

No veureu a la posta aquells nacrats
dofins del juliol. És grisa i bistre.
La guineu caça vora els espadats
amb un lladruc sinistre.

I les aglans madures, pel camí,
es desprenen del calze. L’avellana
dringa pels sacs. La poma fa venir
el gaig a la solana.

I si l’avellaner duu el fruit vinent
en verdes arracades, és vermella
la pinassa, i les flors, vora el torrent,
es parlen a l’orella.

Marià Manent

Poemes per a la Marató

2011-09-22T20:52:00.002+02:00

Els anys com la neu

ombra definitiva

dels meus ullscansats

que altra primavera

omplirà de novallum

Text del tanka que vaig escriure per a la Marató i que la Montse Assens ha il·lustrat. Gràcies Montse!

Boscos de ferro

2011-09-21T23:28:00.000+02:00

He escrit algunes altres vegadessobre el bosc de Virós, la gran massa forestal que ocupa tot el vessant dret dela Vall Ferrera. Justament una vall que deu el seu nom a l’activitat minerad’extracció de ferro des de l’època romana fins el segle XIX. Curiosament detota aquesta activitat en queden molt poques referències materials quedocumentin la llarga història minera de la vall. El martinet de la Farga d’Àreuque des de fa molts anys jeu a la porta de l’ajuntament d’Alins, les restes decagaferro que es troben especialment a l’entorn de les bordes de Virós i elcolor rogenc de les muntanyes eren pràcticament els únics testimonis de totauna època.

Ara les coses han començat a canviari de valent. El programa “Boscos de ferro” impulsat pel Parc Natural de l’AltPirineu ha permès recuperar indrets, instal·lacions i itineraris. Avui alprograma “Espai Terra” de TV3 han fet un petit reportatge que val la penaveure. Com també ho val entrar a la pàgina web del programa o al bloc del’Associació del Patrimoni de la Vall Ferrera.

Tornar als orígens

2011-09-20T22:14:00.000+02:00

Em sorprén que fins i tot sigui notícia. Em refereixo a l'article que en Lluís Arcal, a El Punt Avui, dedica als ex-alcaldes de cinc ciutats catalanes entre elles Mataró. Que hagi tornat a l'escola em sembla el més normal i natural del món i com a tal ho estic vivint. Però ja sabem que són els periodistes els que decideixen que és notícia i que no ho és. En tot cas, i per si us interessa, aquí teniu l'enllaç a l'article.

Voxpressing

2011-09-18T23:36:00.000+02:00

Si quedaven dubtes sobre la potència transformadora de les xarxes socials només cal donar-se un tomb per la web de Voxpressing i veure fins on es pot arribar quan una idea és bona i connecta amb les inquietuds de la gent. De moment la primera tanca l'han estrenada a Mataró.

De quan la muntanya es feia amb "rochetores"

2011-09-15T00:11:00.000+02:00

Avui els diaris portaven la notícia, la mala notícia, de la mort de Walter Bonatti. Per tota una generació de muntanyencs un autèntic mite de l'alpinisme de la segona meitat del segle XX. De quan la muntaya es feia amb "rochetores".

Recordant Jordi Pere Cerdà

2011-09-13T23:07:00.000+02:00

89.3 MataróRàdio

2011-09-11T22:39:00.000+02:00

“Quan dilluns, 11 de setembre,aquesta emissora municipal comenci les seves emissions s’haurà tancat una etapai en començarà una de nova” Així començava fa cinc anys la meva intervenció enl’acte de posada en marxa de la nova emissora municipal MataróRàdio. He escritmoltes altres vegades sobre aquesta ràdio. Ara us convido a rellegir el quevaig dir i veure si els objectius s’han aconseguit. Sincerament crec que sí.

L’abstenció i la política

2011-09-09T23:59:00.000+02:00

Foto Anna Aluart

Sempre he pensatque l’abstenció és un pobre recurs polític que només indica manca d’idees o decoratge per assumir responsabilitats. És clar que un grup polític pot abstenir-seen algun moment quan la proposta que es presenta no acaba de complir lesexpectatives o s’han fet les coses de manera incorrecta. És per això justamentque en el Ple d’ahir ens vàrem abstenir en l’aprovació d’uns preus públics queno havien estat explicats en el lloc que toca. Hi ha, però, grups municipalsque han fet de l’abstenció tot un signe d’identitat. Que ho fessin quan estavena l’oposició ja costava d’entendre, però que ho facin ara que governen éstotalment inacceptable. Un govern mai pot abstenir-se de cap tema en el Plemunicipal doncs el que realment està fent és abdicant de la sevaresponsabilitat de govern i passar aquesta responsabilitat als grups del’oposició. Això és el que va fer ahir, i per dues vegades, el govern municipalamb l’alcalde al capdavant en dos temes prou importants.

I encara cal afegirque si el grup socialista, que recordem té el mateix nombre de regidors que elgrup del govern, s’hagués també abstingut les dues propostes de Plataforma perCatalunya haguessin tirat endavant i ens hauríem trobat amb la circumstànciad’un Ple que aprova propostes absolutament contradictòries i amb un governatrapat en complir-les totes malgrat les seves evidents contradiccions. Ahir,com ja va sent norma aquest mandat, alguns partits de l’oposició vàrem tornar ademostrar més responsabilitat que el govern municipal.

Per fi un Ple!

2011-09-07T23:58:00.001+02:00

Per fi, perquè des del mes de maig que no s'ha convocat cap Ple municipal ordinari. Quatre mesos doncs des de la darrera vegada que els regidors i regidores es reunien per aprovar dictamens dels que podriem anomenar ordinaris. Ordinaris però dels que realment fan avançar la ciutat. La llàstima és que veient l'ordre del dia, que hem pogut llegir abans en alguna web particular que no en la web municipal, tinc la sensació que seran cinc els mesos sense Ple. Cap iniciativa, cap dictamen important, pur tràmit i anar fent.

Valia la pena!

2011-09-05T23:04:00.000+02:00

Valia la pena ser tossuts i continuar tirant endavant l'aposta pel Tecnocampus. Ara un estudi posa de manifest que els graduats de les escoles universitàries mataronines troben feina molt més aviat que altres graduats. Qui deia que no s'havia de fer el nou centre universitari al costat de les empreses?

En el comiat de mossèn Barat

2011-09-04T23:35:00.000+02:00

Aquest vespre lescampanes de Santa Maria repicaven de forma extraordinària per acomiadar el queha estat el seu rector durant els darrers catorze anys. Mossèn Joan Barat esjubila i deixa de ser rector de Santa Maria.

Mossèn Barat haestat un home honest, rector d’una parròquia amb pocs feligresos i una basílicaenorme. Precisament ha estat la rehabilitació de Santa Maria la tasca a la queli ha dedicat més esforços i més treball. Sincerament no ens hem acabat desortir i a Santa Maria queda molta feina i molts diners per gastar. Hem posatles bases del que cal fer i ens dotat dels instruments adeqüats, però la crisiha afectat de manera important als recursos que des de les administracions públiqueses poden destinar en aquests moments a la rehabilitació de la basílica.

Però mossén Barat,per aquelles circumstàncies de la vida, també ha estat el rector del mil·lenaride Santa Maria i de la beatificació del doctor Samsó. Tots dos assumptes erenprou importants i sobretot el segon força delicat. No cal dir sinó que enaquests temes el rector, amb la seva bohonomia, se’n va sortir i molt bé. Iaixò que va haver de patir les ires de la caverna ultracatòlica que a Mataró téun corresponsal, conegut per tothom, molt actiu.

Personalment eltracte ha estat sempre correcte i afectuós, parlant amb claredat dels temes iconeixedors de les limitacions pròpies i institucionals. Per això avui hevolgut estar a Santa Maria i poder acomiadar al seu rector. Moltes gràciesmossèn Barat per tot el que heu fet per Santa Maria i per Mataró.

Plantarem cara!

2011-09-02T14:37:00.000+02:00

Em sembla que no ho havia fet mai: repetir integrament el post que vaig publicar el 17 de gener d'aquest mateix any. Avui ho faig en referència a l'ultimatum del TSJC sobre la llengua a l'escola. Només una cosa a més a dir: Plantarem cara! I ho farem convençuts de tenir la raò i el suport majoritari dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya.

La llengua o la unitat civil?

Fa dies que volia escriure de la sentencia del Tribunal superior de Justícia de Catalunya sobre la immersió lingüística. La veritat és que he volgut esperar que baixés una mica un soufflé i les coses s’aposentessin una mica. Com passa sempre, i en el passat Ple municipal del mes de gener es va tornar a posar de manifest, amb els temes de la llengua sempre hi ha qui vol treure’n profit polític. I no ho dic únicament pels del PP, que lògicament van votar en contra de la proposta de resolució presentada per la resta de grups municipals, sinó també pels de l’altre punta de l’arc polític municipal. Fer servir la llengua a l’escola com a element de confrontació política és el pitjor negoci en el que ens podem embolicar en el nostre país. Sobretot perquè tenim les de perdre.

Hem fet avenços en el coneixement del català impensables fa unes dècades i el sistema d’immersió ha estat acceptat de manera natural per la immensa majoria de les famílies catalanes. I això ha estat possible perquè des de les escoles s’ha treballat molt i s’ha parlat i gesticulat molt poc. Amb naturalitat, paciència i molta, molta pedagogia s’ha normalitzat un fet que podia haver estat motiu de confrontació social. Això dins de l’escola, perquè fora no han faltat les contínues incitacions als conflicte per part de la dreta espanyolista del PP i darrerament de Ciutadans. Afortunadament el seny de la ciutadania ha obviat aquests intents de manipulació política del fet lingüístic i avui dia els nois i noies de Catalunya dominen el català i el castellà. I aquest darrer idioma amb millors resultats, com posa de manifest el darrer informe Pisa, que els escolars de territoris monolingües. Tots els tòpics sobre la immersió han estat desmentits per la constatació dels fets.

I si la llengua ja era prou important, encara més ho era la unitat civil dels catalans i catalanes que varen entendre que la immersió i per tant un sol model escolar, era la millor garantia de cohesió social i unitat. Sincerament crec que això és el que fonamentalment els hi cou. Saben perfectament que la llengüa és el nervi viu de la nació i per tant l'element més vulnerable de tots.

Un dia molt especial

2011-09-01T14:30:00.000+02:00

Avui ho ha estat,un dia molt especial. Després de setze anys la meva jornada laboral ordinàriaha començat a les nou del matí traspassant les portes de l’escola pública Camídel Mig. Encara que durant el mes de juliol ja hi havia anat alguns matins perprendre contacte amb la nova feina, avui ha estat el primer dia en el que“oficialment” em reincorporava a la feina de mestre. Han passat 16 anys, desdel curs 94-95, en els que la feina ha estat exclusivament la municipal. Nouanys de regidor i els darrers set anys com alcalde de la ciutat.

Torno a l’escolaper voluntat pròpia i plenament convençut de la feina que vaig a fer. Sempre hemantingut, a i les hemeroteques em remeto, que tornaria a l’escola. És cert queaquest retorn es produeix abans del que tenia previst, però aquests propersanys l’escola, els nens i les nenes seran la meva ocupació principal i a tempscomplert. Sé que les coses, també a l’escola, han canviat i molt però estictambé sé que els nens i les nenes continuen sent nens i nenes i que la feinadel mestre consisteix en acompanyar-los i guiar-los en el procés de formació icreixement personal. Un repte important que espero poder complir.

I el 2015? D’aquí a quatre anys, si us plau!

El PSC que necessitem

2011-08-31T19:31:00.001+02:00

Quan començo aquest article, en un momentespecialment complexe pel PSC, la primera pregunta que em faig és qui somaquests que “necessitem” al PSC. Equivocats, i molt, estaríem si els militantsdel socialisme català creguéssim que aquest “necessitem” va dirigit únicament anosaltres mateixos. En aquesta expressió cal entendre una bona part de laciutadania catalana. El PSC ha estat al llarg de tots els anys de la sevaexistència un partit central i imprescindible en la política catalana delsdarrers decennis i només Convergència pot igualar-ne la transcendència iimportància. Partits centrals, amb discursos i praxis política diferents, peròque han estat els pilars fonamentals sobre els que s’ha bastit l’acció políticai el govern de Catalunya.

En els temps que corren, amb una crisieconòmica que no sembla tenir final i amb canvis socials de calat encaraincert, el PSC ha d’aspirar a mantenir aquesta centralitat en l’escena políticai tornar a ser el partit de referència de centenars de milers de catalans icatalanes.

Dos són, al meu parer, els reptes que el PSCha d’afrontar i resoldre en el procés congressual en el que ens trobem:mantenir la seva transversalitat i renovar la seva capacitat transformadora.Mantenir la seva transversalitat acollint les moltes facetes que el socialismecatalà ha demostrat al llarg dels anys i que l’ha fet especialment fort. Gentd’orígens socials i polítics diversos que hem sabut en cada moment trobar elspunts de contacte per, a mode de xarxa, articular un discurs i unes propostespolítiques clares pels catalans i les catalanes. És precisament quan s’hanintentat abundar en els posicionaments més uniformistes quan el discurs del PSCha deixat de ser atractiu per molta gent que espera del socialisme la capacitatcrítica i el debat imprescindible per seguir avançant en el progrés de lasocietat. Per això cal renovar el discurs, obrir-lo a la ciutadania i no tenirexcessives precaucions, moltes vegades únicament fruit dels tacticismeselectorals, per incorporar gent i postulats nous. Ens calen espais de debat icontrast d’idees, organitzats i plurals, oberts a la gent i on es generinpropostes concretes i ben articulades per respondre a les inquietuds que lasocietat actual ens provoca.

El PSC, com a partit catalanista id’esquerres, ha de renovar la seva capacitat transformadora de la societat. Iho ha de fer en la doble dimensió en la que es desenvolupa el pensament il’acció política a Catalunya: en lo nacional i en lo social. Sense embuts,complexes ni ambigüitats en cap dels dos àmbits. Fent del catalanisme políticel denominador comú capaç d’integrar molta gent en el projecte nacional i quetingui el federalisme com a objectiu compartit amb altres pobles d’Espanya. Peraixò ens calen nous plantejaments capaços de trencar amb la situació actual, ique més enllà del debat sobre el grup propi, faci sentir la veu delssocialistes catalans i del que representem en l’escenari polític de l’estat.Una veu que molta gent, dins i fora de Catalunya, ha de poder sentir com apròpia.

Com a pròpia ha de sentir-se la veu del PSCdavant la situació social i econòmica en la que ens trobem. Una situació que,esgotades les polítiques neoliberals i de dretes que precisament ens han abocat a la situació degreu crisi econòmica, necessita de propostes d’esquerres, socialment avançadesque posin nous fonaments a l’economia i acabi amb la greu fractura social quecada dia es fa més evident. Propostes clares de model econòmic i propostesigualment clares de model de societat que tinguin la cohesió social comautèntic objectiu. No serà per la via de la segregació, quan no del’estigmatització com hem pogut veure amb el sainet dels ajuts de la rendamínima, com garantirem el futur econòmic, social i adhúc nacional de Catalunya.

És clar que per això necessitem gent idirigents, però encara més necessitem discurs i propostes. Ens equivocaremgreument, i pot ser de manera irreversible, si convertim el congrés en unalluita únicament pel càrrec i per la direcció del partit. Fem el debat de lesidees, transformant-les en propostes que la ciutadania pugui sentir com a sevesi després triem els millors per portar-les a terme. Aquest és el PSC quenecessitem. Els militants socialistes i els catalans i les catalanes.

Article publicat a El Punt-Avui

La caseta de la Coma de Burg

2011-08-28T19:24:00.000+02:00

Avui en parlaven alTelenotícies Comarques de TV3: la caseta de la Coma de Burg i el Centre d’Art i Natura de Farrera. Aquests dos poblets del Pallars Sobirà, a tocar l’un del’altre, acullen aquests dos centres de producció artística que poc a pocs’estan fent un nom en el mapa cultural del país. Certament l’entorn és moltsuggeridor, amb unes vistes esplèndides cap a ponent i envoltats de camps,prats i boscos. Pau i tranquilitat per poder crear i l’ambient artístic adequatper la experimentació i la innovació en la plàstica i la dansa.

De Sant Llíser

2011-08-27T23:59:00.002+02:00

Puntualment cada matí, via twitter, m’arriben els goigs del sant del dia. Se’n cuida en Ramon Bassas que és un gran col·leccionista d’aquests cants populars. Avui ens envia el de Sant Lleïr, bisbe que fou de Lleida, patró d’Arcalís i copatró de Vilanova de la Roca. Precisament abans d’ahir vaig tornar a visitar la petita ermita que el sant té dedicada al bosc de Virós, al costat de les bordes, i de la que he escrit en alguna altra ocasió. Sant Llíser és una accepció de Lleïr i aquest sant té fama en les valls pirinenques de fer ploure. Els goigs ens recorden en alguna estrofa l’especialització del sant en guardar els camps:

“Guardeu-nos de tempestats,

de malura i pedregades

doneu-nos bones anyades

beneint nostres sembrats"

La primera setmana de setembre s’hi celebra l’aplec i la gent d’Araòs puja a honorar el sant, recordar el que havia estat l’antic poble de Virós i es reparteix pa entre tots els assistents. Les bordes de Virós són ara una àrea d'esplai del Parc Natural de l'Alt Pirineu i l'inici de moltes de les rutes que recorren aquest magnífic bosc.

Tankes d'estiu -6-

2011-08-23T08:53:00.001+02:00

Passa el camí

com una fina ratlla

d'humana traça

en l’immens full groguejant

dels prats recremats pel sol

Del Pirineu fantàstic

2011-08-21T23:59:00.001+02:00

D’en Pep Coll ja he escrit altres vegades. Els seus llibres són una bona manera de conèixer millor el Pirineu i una bona companyia a l’estiu sota una freixera o a l’hivern a la vora del foc. Ara trobo una nova publicació del de Pessonada: Guia dels indrets mítics i llegendaris del Pallars Sobirà. El llibre, publicat per de París edicions, ve a afegir-se a la prolífica bibliografia pallaresa i complementa el Viatge al Pirineu fantàstic, publicat per Columna, del mateix autor.

Gairebé un centenar de recorreguts, vall per vall, pels indrets on es situen les llegendes del Pallars Sobirà. Una bona manera de lligar tradicions, patrimoni i geografia viva. Com diu Ferran Rella en el pròleg del llibre: "Ens guia senzilla, atractiva i eficaçment per la geografia del Pallars Sobirà i ens convida a enriquir la nostra existència. Apliquem la reflexió a la realitat quotidiana i veurem com el mite continua funcionant i pot ajudar-nos com deia Sòcrates a conèixer i expressar la veritat".

Ningú pensa en el COI?

2011-08-20T20:57:00.006+02:00

Aquests dies molta gent ha opinat i ha escrit sobre els incidents protagonitzats per l’entrenador del Real Madrid en el partit de tornada de la Supercopa d’Espanya en el Camp Nou. Gent amb el criteri de José Sámano i d’Enric Juliana que apunten molt bé les conseqüències dels despropòsits del portuguès. Dos escrits absolutament imprescindibles.

Més enllà de tot això em pregunto per les conseqüències que per la candidatura olímpica de Madrid 2020 pot tenir tot plegat. Em sobta que a la capital estiguin permetent el que està passant amb l’entrenador del Real Madrid. Ningú s’adona de la mala impressió que la ciutat està donant per culpa del comportament d’en Mourinho davant l’opinió pública mundial? Ningú pensa que les altres candidatures faran servir aquesta mala imatge davant el COI?.

Algú podrà dir que no es pot confondre la ciutat de Madrid amb el club blanc. Però és ben cert, i que em perdonin els sempre simpàtics atlètics, que el Real Madrid és el millor ambaixador esportiu de la capital d’Espanya. Vaja com el club blaugrana respecte a Barcelona i que no se m’enfadi cap perico. Per això la imatge del club per molta gent és la imatge de la ciutat i certament la de Madrid no surt gaire afavorida amb els xous que munta l’entrenador blanc. Més enllà de llençar per l’aigüera el prestigi del club el que s’està posant en risc és la mateixa candidatura olímpica madrilenya.

Com aturar això ha de ser feina fonamentalment del president Florentino Pérez, però hi ha de col·laborar la premsa madrilenya deixant de donar qualsevol cobertura al comportament del tècnic portugués. Que ho facin aviat o que després no es lamentin i s’inventin conxorxes internacionals. I sobretot que no pretenguin culpabilitzar-nos de la mala imatge de la ciutat i de les conseqüències que pugui tenir pel futur olímpic de la ciutat. Ni barcelonistes ni catalans en tindrem cap culpa. En definitiva que no ens tornin a posar el dit a l’ull!

No s´hi val

2011-08-19T21:07:00.005+02:00

No s´hi val l’anunci fet pel govern de la Generalitat de retallar en un 50% la subvenció que rebien els ajuntaments pel manteniment de les escoles de música municipals i en un 27% les de les escoles bressol. No s´hi val almenys per tres motius.

El primer per les formes, avisant als ajuntaments de la retallada quan la matrícula del curs ja està tancada i els preus que han de pagar els alumnes ja estan fixats. Qui pagarà la diferència entre el que la mateixa Generalitat havia compromès als ajuntaments i el que s’ingressarà definitivament? Que les administracions públiques tenen problemes pressupostaris ho sabem tots, però també ho sabem de fa temps i per tant no calia esperar al mes d’agost, amb els ajuntaments pràcticament en quadre per vacances, per fer l’anunci. No es podia preveure fa uns mesos abans d’obrir el procés de matriculació de l’alumnat? Amb l’agravant que la retallada pretén tenir caràcter retroactiu i obligar als ajuntaments a retallar la meitat del rebut pel curs passat. Tot plegat sona a una nova improvisació del govern català. I van?

En segon lloc perquè representa una greu demostració de deslleialtat institucional cap als ajuntaments que durant anys han assumit, pràcticament en solitari, competències en matèria d’escoles bressol i d’escoles de música. Durant els darrers anys, a partir del govern del president Maragall, havíem avençat de manera important en la coresponsabilitat entre els governs locals i el govern de Catalunya. S’havien clarificat competències, compartit responsabilitats i esforços. Mataró ha estat un bon exemple d’aquest treball conjunt que ens ha permès en els darrers anys construir quatre escoles de primària, tres escoles bressol i crear l’escola de música municipal. Posar en perill tota aquest actiu és d’una irresponsabilitat enorme que poc o gens diu de la sensibilitat educativa i cultural del govern de Catalunya.

En tercer lloc, i per mi la qüestió més important, la retallada anunciada acabarà afectant al paper de cohesió social i territorial que també compleixen les escoles bressol i les escoles de música. Posar a l’abast de tothom, al marge del seu nivell de renda o del seu lloc de residència, aquests serveis educatius contribueix a millorar la integració social de molts nens i nenes d’arreu de Catalunya. Ara tot el treball fet pot anar-se’n en orris i com sempre en pagaran les conseqüències les classes més populars i els territoris més desfavorits.

Cal que el conjunt del municipalisme català reaccioni i, més enllà de filies partidistes, reclami amb tota la contundència el que s’havia aconseguit en els darrers anys: un finançament just i sostenible per les escoles de música i les escoles bressol municipals. Pel que fa a Mataró esperem una resposta clara, lluny de les ambigüitats a la que ens té acostumat, del govern municipal que garanteixi els serveis compromesos i el seu finançament. No podem perdre cap plaça de les escoles bressol o de l’escola de música. Una ciutat, un país, no avença retallant en educació.

Article publicat a Capgros.com

Mercadejant al Port de Boet

2011-08-18T23:59:00.002+02:00

La renascuda Associació del Patrimoni de la Vallferrera organitza pel diumenge 28 d’agost una pujada al Port de Boet amb l’objectiu de retrobar-se amb la gent d’Auzat, els veïns francesos de l’Ariège. Volen d’alguna manera recuperar les trobades que anualment es celebraven a l’indret de lo Mercat i que servia per intercanviar tota mena de productes entre els habitants de les dues valls. Ho explica en Pep Coll al seu llibre Guia dels indrets mítics i llegendaris del Pallars Sobirà (de París edicions, 2010):

“Els pallaresos hi pujaven a vendre carbó i ferro de les fargues, mentre que els francesos hi portaven farina de blat, oli, sucre, fins i tot pa, que eren queviures que anaven molt escassos a la Vallferrera. Exposaven la mercaderia damunt les roques del planell i era un mercat sense monedes ni bitllets, ja que s’intercanviaven directament els productes”

Ara la trobada s’ha traslladat dalt del Port per equilibrar les distàncies a peu entre pallaresos i francesos. Si abans el pla de lo Mercat es trobava a quatre hores de camí des d’Àreu, ara es pot deixar el cotxe a la Molinassa a uns escassos tres quarts d'hora. La pujada fins al Port de Boet demana dues hores llargues de bon caminar. Una trobada que promet i que la gent de l’Associació vol oberta a tothom.

Tanka d'estiu -5-

2011-08-16T20:18:00.004+02:00

Eugues i vaques

davant les grans muntanyes

postal d’estiu

deliri de pixapins

i fotògrafs de pega

Lectures d’estiu: incerteses i solucions

2011-08-15T20:14:00.003+02:00

Recupero un article de Javier Solana i Daniel Inneraty que m’havia passat desapercebut i que he trobat especialment interessant per entendre algunes de les coses que a nivell col·lectiu ens estan passant:

Las principales preocupaciones de la humanidad hoy no son tanto males concretos como amenazas indeterminadas. No estamos preocupados por peligros visibles, sino por peligros vagos que podrían golpear en el momento menos esperado -y contra los cuales no estamos suficientemente protegidos-.

Por supuesto, existen peligros identificables específicos, pero lo que más nos preocupa sobre el terrorismo, por ejemplo, es su naturaleza impredecible. Lo que nos resulta más perturbador sobre la economía estos días es su volatilidad.

En otras palabras, la incapacidad de nuestras instituciones para protegernos de la incertidumbre financiera extrema.

La globalització canvia l’escala dels problemes i els situa en unes dimensions que s’escapen de la comprensió i sovint, com ha passat amb la recent crisi financera, del control democràtic amb repercussions econòmiques, socials i inclús geopolítiques:

La interdependencia, de hecho, es una dependencia mutua -una exposición compartida a los peligros-. Nada está completamente aislado y los "asuntos externos" ya no existen: todo se ha vuelto nacional, hasta personal. Los problemas de otra gente ahora son nuestros problemas, y ya no podemos verlos con indiferencia, o con la esperanza de obtener algún rédito personal de ellos. Este es el contexto de nuestra peculiar vulnerabilidad actual. Lo que solía protegernos (la distancia, la intervención gubernamental, la previsión, los métodos de defensa clásicos) se ha debilitado, y ahora nos ofrece escasa protección o directamente ninguna.

En definitiva són les noves incerteses les que acaben condicionant els comportaments humans i generant actituds difícilment comprensibles només des del prisma de la racionalitat:

Como es lógico, una globalización contagiosa que aumenta la vulnerabilidad inevitablemente desata estrategias preventivas y defensivas que no siempre son proporcionadas o razonables. La xenofobia y el chauvinismo que algunas de las estrategias defensivas pueden despertar tal vez terminan causando más daño que las amenazas de las cuales supuestamente nos protegen.

Això ens obliga a repensar estratègies i sobretot a entendre que els nous reptes cap plantejar-los amb visió global i entenent la interrelació dels fenòmens locals:

De modo que, en esta era de calentamiento global, bombas inteligentes, guerra cibernética y epidemias mundiales, nuestras sociedades deben estar protegidas con estrategias más complejas y sutiles. No podemos seguir persiguiendo estrategias que ignoran nuestra exposición común a riesgos globales, y el resultante contexto de dependencia mutua.

Debemos aprender una nueva gramática del poder en un mundo que está más conformado por el bien común -o el mal común- que por el interés personal o el interés nacional. Estos no desaparecieron, por supuesto, pero están demostrando ser insostenibles fuera de un marco capaz de abordar las amenazas y oportunidades comunes.

Mientras que el antiguo juego de poder buscaba la protección de los intereses propios sin preocuparse por los de los demás, la sobreexposición obliga a la reciprocidad de los riesgos, el desarrollo de métodos cooperativos y el reparto de información y estrategias. Una gobernancia global verdaderamente efectiva es el horizonte estratégico que la humanidad debe perseguir hoy con toda su energía.

Suena difícil, y lo será. Pero no tiene nada que ver con el pesimismo. El desafío de gobernar los riesgos globales no es nada menos que el desafío de impedir el "fin de la historia", no como la apoteosis plácida de la victoria global de la democracia liberal, sino como el peor fracaso colectivo que podamos imaginar.

Lectures d'estiu: Tédeum

2011-08-14T08:57:00.003+02:00

O bien, con la barbilla reclinada en el frescor de una hoja de uvero, abismábase en la contemplación de un caracol –de uno solo erguido como un momumento que le tapara el horizonte, a la altura del entrecejo. El caracol era el Mediador entre lo evanescente, lo escurrido, la fluidez sin ley ni medida y la tierra de las cristalizaciones, estructuras y alternancias, donde todo era asible y ponderable. De la Mar sometida a ciclos lunares, tornadiza, abierta o furiosa, ovillada o destejida, por siempre ajena al módulo, el teorema y la ecuación, surgían esos sorprendentes carapachos, símbolos en cifras y proporciones de lo que precisamente faltaba a la Madre. Fijación de desarrollos lineales, volutas legisladas, arquitecturas cónicas de una maravillosa precisión, equilibrios de volumenes, arabescos tangibles que intuían todos los barroquismos por venir. Contemplando un caracol –uno solo- pensaba Esteban en la presencia de la Espiral durante milenios y milenios, ante la cotidiana mirada de pueblos pescadores, aún incapaces de entenderla ni de percibir siquiera la realidad de su presencia. Meditadaba acerca de la poma del erizo, la hélice del muergo, las estrías de la venera jacobita, asombrándose ante aquella Ciencia de las Formas desplegada durante tantísimo tiempo frente a una humanidad aún sin ojos para pensarla. ¿Qué habrá en torno a mí que esté ya definido, inscrito, presente, y que aún no pueda entender? ¿Qué signo, qué mensaje, qué advertencia, en los rizos de la achicoria, el alfabeto de los musgos, la geometria de la pomarrosa? Mirar un caracol. Uno solo. Tédeum.

Alejo Carpentier: El siglo de las luces

Tanka d'estiu -4-

2011-08-13T20:05:00.004+02:00

Regala pels camps

la pluja de tempesta

passegen cargols

ufanosos i banyuts

vora les parets seques

Lectures d’estiu: Cantinfleando

2011-08-12T20:00:00.000+02:00

Informen els diaris que avui es celebra el centenari del naixement d’en Mario Moreno, el popular Cantinflas. Tot un referent per a tota una generació. Podeu llegir un bon article sobre l’actor mexicà a El País, escrit per Salvador Camarena.

Lectures d'estiu: Sobre el futur d'Euskadi

2011-08-11T19:24:00.004+02:00

Sempre he tingut un gran respecte en opinar, i encara més escriure, sobre la política del País Basc. No crec tenir totes les claus, ni molt menys conèixer les sensibilitats, que es mouen en un món tan complexe. Mai no he entès ni compartit la fascinació que sobre una bona part del nacionalisme català exercia el món basc amb unes dinàmiques polítiques i socials molt diferents de les catalanes. Avui però no m’he pogut estar de llegir amb atenció i opinar sobre l’article que Odón Elorza publica a El País. Conec prou al personatge com per no saber del seu rigor, bon criteri i sobretot compromís.

Alerta Elorza del procés d’adoctrinament al que s’han abocat els dirigents del nou govern municipal de la capital donostiarra:

San Sebastián no necesitaba un Gobierno para su reeducación ideológica. No estamos en la época del reparto del librito de Mao. Algo de eso puede estar sucediendo aquí con un extraño programa de gobierno que solo contempla la extensión y aplicación de las máximas ideológicas de los bildus. Me explico: hacer de Donosti una ciudad más abertzale, como si el patriotismo de confrontación resultara un revulsivo para la dinamización, desarrollo económico y cultural de San Sebastián, y más euskaldun. Y punto.

Los independentistas radicales han puesto en marcha una estrategia con la que buscan reeducar a una ciudadanía que consintió 20 años de gestión españolista en la alcaldía. Para los bildus se produjo un ejercicio abusivo del poder municipal para desviar a la población de los anteriores objetivos claves para "la construcción de su soberanía nacional".

Odón Elorza ha estat sempre un polític valent, capaç de dir les coses pel seu nom i plantar cara als que volien, i aquest no ha estat únicament abertzale, un País Basc dividit i enfrontat. Per això reclama la creació d’una mena de tercera via entre el soberanisme radical i excloent i l’espanyolisme ranci i immobilista:

A la vista del panorama, se necesita un Tercer Espacio para la política vasca. Un espacio alternativo al frente independentista y a un españolismo poco imaginativo y sin mucho predicamento en Euskadi. Un sugerente movimiento social de participación, también en red, para el encuentro cívico y político en el que se den acuerdos históricos entre fuerzas de convicciones democráticas, además de contar con movimientos ciudadanos y agentes sociales.

El Tercer Espacio ha de priorizar la construcción de la paz y la convivencia entre diferentes sensibilidades e identidades, el autogobierno y la buena relación entre España y Euskadi, dejando para el futuro cuestiones menos urgentes para la sociedad vasca, como definir un nuevo marco jurídico para la relación pactada entre las partes.

N’és ben conscient de l’oportunitat històrica en la que es troba Euskadi per retrobar la convivència, però avisa també d’alguns dels perills:

Y permanece pendiente la refundación del País Vasco, tras la imprescindible desaparición de ETA, sobre bases morales y democráticas para superar el odio, el miedo y la cobardía. Sobre la mesa queda la legalización de Sortu y otras cuestiones delicadas cuyo desenlace no será ajeno a la actitud que mantenga Bildu.

En este momento histórico, todos debiéramos contribuir a que gane el derecho a convivir en libertad, un derecho que todos deberíamos considerar un bien supremo.

Tanka d'estiu -3-

2011-08-08T23:59:00.003+02:00

Les efímeres

geometries dels camps

fileres mortes

traçades per la dalla

en els mars vius d’herba

Tanka d'estiu -2-

2011-08-07T23:59:00.002+02:00

Arriba la nit

quasi foscant l’orient

la darrera llum

esclata per l’occident

encenent el cel

Tanka d'estiu -1-

2011-08-06T21:58:00.000+02:00

Passen els núvols

com interminables trens

grisos i rosats

per l’escenari immens

d’infinites muntanyes

Espais de memòria al Pallars

2011-08-05T23:59:00.002+02:00

Poc a poc, amb una lentitud gairebé exasperant i corrent el risc de fer tard, anem recuperant els espais de memòria històrica que durant molts anys han estat amagats i oblidats. També al Pallars on la guerra va tenir episodis de gran virulència i de la que encara queden restes per la muntanyes: trinxeres, búnquers, restes de les xavoles dels soldats, … Tota una lliçó d’història relativament recent, amb testimonis encara vius, que només calia recuperar, documentar i difondre.

A l’atractiu dels cims, els llacs, els prats, els pobles i les esglésies, els rius i els boscos, ara es pot sumar la visita a indrets que foren escenaris bèl·lics de la guerra civil espanyola, sovint situats en llocs estratègics i de grans perspectives. Podeu trobar tota la informació en la web Front del Pallars, amb mapes, fotos, resums històrics i testimonis.

Desori

2011-08-04T22:43:00.004+02:00

Això és exactament el que han representat els més de dos mesos passats des de les eleccions municipals a Mataró. Desori d’un alcalde i d’un govern a qui li costa entendre que està en minoria absoluta i que ni el pacte, ocult i amagat als mataronins, amb el PP li dona la majoria necessària per la governabilitat de la ciutat. I sense governabilitat arriba la paràlisi institucional. En Joan Mora ha optat pel “canvi” en lloc d’optar per la governabilitat i ha acabat entregant la clau del govern al Partit Popular (un evident mercadeig de vots per càrrecs) en primera instància i definitivament a Plataforma per Catalunya a canvi de compromisos gens clars. Només la responsabilitat política del PSC i d’ICV ha permès salvar votacions importants com la dels càrrecs directius de l’Ajuntament o el de les directores de l’IME i de l’IMPEM.

Desori, paràlisi i una absoluta manca de transparència. L’Ajuntament aturat, sense cap nova proposta o actuació damunt la taula i tirant de la rifeta d’un Pla d’Actuació Municipal i d’un Pressupost del govern anterior que van ser ferotgement atacats i desqualificats pel mateix Mora. Poques han estat les decisions del nou govern i totes s’han pres des de dues premisses: la cultura del no i la manca d’informació als grups de l’oposició. Serveixin d’exemple les decisions sobre els accessos de l’autopista (continuem tenim un problema, s’han carregat la solució i els diners han desaparegut literalment), la suspensió del festival Shakespeare (Mataró perd un element de capitalitat cultural i ens convertim en la riota del país), la resolució dels darrers serrells de can Fàbregas i l’explotació indecent de l’èxit aliè, la barroeria amb la que s’han produït els nomenaments en el Consorci de l’Hospital (amb convocatòries i acords de validesa dubtosa). Massa coses estranyes de les quals els grups de l’oposició ens hem assabentat per la premsa. No es tractava de fer les coses d’una altra manera?

Des del PSC hem reiterat la nostra oferta rigorosa i que hem explicitat en el document “L’alternativa socialista”. Propostes serioses per Mataró, línies vermelles ben definides i la voluntat clara d’ajudar a tirar endavant la ciutat. La resposta del govern ha estat el totum revolutum d’un acord polític inviable, inconcret i sense cap possibilitat d’èxit. Si bé és cert que tots som corresponsables de la governabilitat de Mataró, qui ostenta la màxima autoritat és qui està obligat a fer els passos necessaris per garantir-la. De moment només podem parlar de desori.

Article publicat al Tribuna Maresme del mes d'agost.

Lectures d’estiu: de política, literatura i Internet

2011-08-03T10:22:00.004+02:00

Foto El País

L’article que avui publica en Joan Subirats a El País em fa recuperar un altre publicat per en Vargas Llosa en aquest mateix diari fa uns dies. Són dos articles ben diferents però absolutament recomanables, no contradictoris però que diuen coses diferents sobre el fenomen d’Internet i la seva influència en la política, la literatura i el coneixement.

Per un costat la tesi d’en Subirats sobre la construcció d’una societat oberta on els vells esquemes s’han diluït i han estat substituïts per altres en xarxa i de resultats molt immediats:

“Lo sucedido en los últimos meses, con el 15-M y todas sus secuelas, nos permiten aprender. Nos permiten entender que Internet genera sacudidas en las viejas y nuevas plazas de la democracia. Unas nuevas plazas que permiten que gentes de todas partes interactúen, se relacionen, compartan información, construyan criterios, se organicen para actuar e influir. Internet no es un martillo. No es un nuevo instrumento con el que seguir haciendo lo de siempre, pero de manera más cómoda o más rápida. Los partidos, las instituciones, pensaron que Internet era un nuevo martillo con el que seguir trabajando con los clavos de siempre, con las relaciones de poder de siempre. E Internet es otra forma de relacionarse y de vivir. Es otro país. Con sus relaciones de poder y de explotación (pero distintas), con sus reglas de juego y de interacción (pero distintas), con sus leyes y delitos (pero distintos).”

Possiblement sigui aquest concepte de que la xarxa no és un instrument per a fer el mateix de manera diferent el que més separa les tesis d’en Subirats de les de Vargas Llosa. On un veu oportunitats l’altre tem amenaces:

“No es verdad que el Internet sea sólo una herramienta. Es un utensilio que pasa a ser una prolongación de nuestro propio cuerpo, de nuestro propio cerebro, el que, también, de una manera discreta, se va adaptando poco a poco a ese nuevo sistema de informarse y de pensar, renunciando poco a poco a las funciones que este sistema hace por él y, a veces, mejor que él. No es una metáfora poética decir que la "inteligencia artificial" que está a su servicio, soborna y sensualiza a nuestros órganos pensantes, los que se van volviendo, de manera paulatina, dependientes de aquellas herramientas, y, por fin, en sus esclavos. ¿Para qué mantener fresca y activa la memoria si toda ella está almacenada en algo que un programador de sistemas ha llamado "la mejor y más grande biblioteca del mundo"? ¿Y para qué aguzar la atención si pulsando las teclas adecuadas los recuerdos que necesito vienen a mí, resucitados por esas diligentes máquinas?”

Segurament un i altre tenen raó, també tenen maneres d’entendre el món i la societat, amb posicionaments personals i polítics diferenciats. El que sí sembla cert és que ens trobem davant canvis significatius en la manera de construir el pensament que tenen conseqüències individuals molt importants, amb processos de construcció cognitiva inèdits fins al moment i que això ha representar, en uns animals socials com som els humans, canvis socials irreversibles i d’una profunditat que fins ara no podem conèixer. Més que mai s’imposa la reflexió personal i col·lectiva davant fenòmens nous, per temps nous.

Encara Les Santes

2011-08-02T18:40:00.003+02:00

Quan els mataronins ja comencem a comptar els dies que ens falten per Les Santes del 2012 ens arriben articles, videos i comentaris del que han estat Les Santes del 2011.

Al bloc GegantsSom, també tenen Facebook i canal Youtube, podem trobar un ampli reportatge de Les Santes amb molts vídeos.

Al Capgròs i al Tot Mataró encara podem llegir els darrers articles sobre la Festa Major.

A El Punt en Joan Salicrú i en Pep Andreu també escriuen sobre Les Santes. I a totes les xarxes socials podem trobar infinitat de fotos i comentaris.

Lectures d’estiu: Covant els ous de la serp

2011-08-01T09:57:00.005+02:00

Molt interessant article d’en Josep Ramoneda, a El País, sobre l’islamofòbia que recorre Europa i que poc a poc ens va ficant en l’atzucat històric que l’extrema dreta representa.

"Anders Behring Breivik es un asesino, por confesión propia, que ha ejecutado fría y calculadamente su acción, que la considera cruel pero necesaria para sus dos objetivos: luchar contra la invasión musulmana atacando al partido socialdemócrata que ha traicionado a Noruega al ponerse a su servicio. Es decir, su acción tiene toda la estructura de "los crímenes de lógica" (Albert Camus) propios de la cultura totalitaria. Con esto es suficiente para entender la seria advertencia que representan los atentados de Noruega".

Sembla com si una vegada més els europeus no haguéssim aprés res de la història i, com va passar als anys trenta, tornem a mirar cap a un altre costat sense fer front a una onada que amenaça amb acabar amb el règim de llibertats que poc a poc hem anat construint després de l’ensulsiada dels totalitarismes.

És cert que el desconcert és important i els partits demòcrates, inclús la pròpia ciutadania sensibilitzada, no sap massa com combatre un perill que tots veiem. L’excessiu tacticisme, ho acabem de veure fa pocs dies a Mataró (podeu llegir el que escrivia fa unes setmanes en Ramon Bassas), fa que s’intenti vendre com a normal i democràtic els pactes tàcits o explícits amb l’extrema dreta quan el que realment s’està fent és covar els ous de la serp.

"El discurso de comprensión con la extrema derecha es un gran error porque la legitima. Se empieza diciendo que expresan preocupaciones comprensibles de la ciudadanía y se acaba asumiendo las soluciones de la extrema derecha como propias, como hemos visto a menudo en materia de inmigración, sin que por ello la influencia de esta disminuya. La Unión Europea no puede mirar a otra parte cuando proliferan los discursos del odio y de la exclusión. Y desde luego no puede permitir que sus políticas se confundan con las de esta gente".

De nou Europa davant els populismes nacionalistes que pretenen negar la complexitat de la societat actual, reduint l’exercici de la política a la simple gestió administrativa del comú i bellugant-se amb variables únicament identitàries, simples però especialment perilloses. Del que fem ara dependrà en gran part el que passi en el futur.

"Anders Behring Breivik presenta su crueldad como necesaria, todos los terroristas lo dicen. El mal radical de hoy siempre busca su justificación en el bien absoluto de mañana. Resistir al mal es precisamente combatir las promesas de bien absoluto. Y no mirar a otra parte cuando vemos pasar los cadáveres".

El gran monument de Les Santes

2011-07-27T23:59:00.000+02:00

Si ahir escrivia sobre la Família Robafaves avui, dia de Les Santes, toca fer-ho sobre el gran monument de la Festa Major de Mataró que és la Missa de Glòria de Mossèn Blanch. Cita ineludible per tots els amants de la música barroca i pels que entenen que és sobre aquesta Missa que es basteix tota la festa mataronina. Obra de joventut de Mossèn Blanch que s’escolta només el dia de les santes patrones Juliana i Semproniana i que omple, potser no tan com fa pocs anys, la basílica de Santa Maria. Quasi tres hores d’Ofici de Festa Major que acaba amb els moments, quan les relíquies de Les Santes surten a la porta de l’església, més mediterranis, entre el caos i l’ordre mesurat, que es donen durant les festes. Tothom sap el que ha de fer i tothom acaba trobant el seu lloc en una plaça atapeïda i on l’àliga acaba trobant l’espai mínim indispensable per ballar davant les relíquies de les patrones.

De la Missa de Mossén Blanch, com de la Família Robafaves, se n’han escrit infinitat de línies on es palesa la dificultat de descriure un monument efímer, que es munta i es desmunta en poques hores, i que té moments de gran bellesa. Una missa que cal emmarcar-la en el conjunt del dia de Les Santes. Tot gira al seu entorn però tot es complementa en una òpera sacra amb molt components que passen fora de l’església. Des de l’anada a Ofici de les comparses i les autoritats, fins la tornada a l’Ajuntament per la dormida de les figures en un ambient de calor xafogosa. Difícil d’explicar i cal viure-ho per entendre-ho. La cita puntual cada 27 de juliol al matí a la capital de Maresme. Hi esteu convidats.

De l'ordinari a l'extraordinari

2011-07-26T20:43:00.004+02:00

Arribem a Santes i com cada any toca fer balanç del que ha passat en tots aquests mesos des de que Los Labradores van tocar la darrera nota de l'Albada. I és el moment de recordar aquell 29 que no va ser i la imatge trista d'en Robafaves dalt del camió camí de can Marfà mentre la canalla s'ho mirava dessolada. Havíem comentat moments abans amb en Joan Fradera el fet de la pluja i la decisió de suspendre l'Anem a tancar. Costava, i molt, resignar-se a renunciar a un acte de la Festa Major que s'ha convertit en un dels més populars i participats. Aquest any en Joan no estarà físicament a la Crida, ni a l'Anada a Ofici, ni a la Passada, ni a la Residència, ni a la Postal, ni anirà a tancar. El trobarem a faltar, amb el seu estil poc propici a afalagar les orelles de les autoritats. Però també trobarem a faltar les seves seques, però profundament sinceres, gràcies quan creia que ens ho mereixíem. En Joan Fradera és història viva de la Família Robafaves. Ell va ser un dels valents que va creure en Les Santes com a Festa Major de tots els mataronins i mataronines. Capaç de plantar cara i d'acabar amb un període vergonyós de gegants adulterats per retornar-los tota la dignitat i convertir-los en element central de Les Santes. Crític i reflexiu a l’hora, però profundament compromés amb els gegants, amb Les Santes i amb Mataró.

He escrit altres vegades que Les Santes són una festa polièdrica, amb infinitats de facetes que cadascú adopta en funció dels seus propis interessos. Però també és clar que hi ha elements de la festa que són consubstancials i centrals, que fan que Les Santes siguin úniques i irrepetibles. Queda molt clar que la Família Robafaves, com la Missa de Glòria de mossèn Blanch, formen part d'aquest nucli central de Les Santes. De l'Ofici ja en parlarem un altre dia, que aquest article se'm demana per la Geganta, la revista de la Família Robafaves que puntual arriba a les nostres mans el dia 25 de Juliol, just quan l'alcalde engega formalment la Festa Major amb la Crida des del balcó de l'Ajuntament.

De la Família Robafaves, la família més retratada de Mataró, se n'han escrit tantes coses que costa trobar quelcom de nou per dir. Seriosos, sobris, elegants? Com la mateixa ciutat, poc donada als jocs de la vanitat i extremadament discreta. Segurament per això alguns no entenen, perquè entenen poc la pròpia ciutat, la contenció en la presència pública d'en Robafaves i parentela. Si l'extraordinari ho convertim en quotidià estem matant l'essència precisament del que és esperat. Durant els anys d'alcalde he viscut la impaciència de la canalla quan s'acostava Sant Jordi o Les Santes i els gegants havien de fer acte de presència, per dormir, a l'Ajuntament. L'extraordinari, el que supera l'ordinari, és converteix en element d'il·lusió i esperança. En definitiva en motor del calendari que supera la monotonia per trobar moments únics que li donin sentit. Si tots els dies fossin exactament iguals per a què necessitaríem calendaris? Ens cal periòdicament passar de l'ordinari a l'extraordinari precisament per trobar el sentit al temps.

A Mataró en tenim de calendari, i ben definit. I per molts mataronins i mataronines l'aparició de la Família Robafaves representa aquestes fites destacades i extraordinàries de l'any. I de forma fantàsticament intergeneracional. L'avi que alça a coll el net, que pica de mans i comença a aprendre el no n'hi ha prou, la iaia que mira els gegants recordant altres ballades quan les cames no li feien figa, l'adolescent que fa posat displicent com si això fos cosa de petits però que després s'ajupirà, Riera avall, fins l'extenuació comptant fins a quinze darrera els gegants, els joves i els que ho volen continuar sent que apuraran cadascuna de les cançons del No n'hi ha prou en una nit que té vocació de convertir-se en única. Fenòmens de catarsi col·lectiva que fan que siguem molt més que uns quants milers de d'individus, catarsi que ens converteix en ciutadans i ciutadanes, en membres d'una ciutat, en mataronins i mataronines. I amb en Robafaves i la seva família com a elements centrals i icones de Les Santes i de Mataró.

Article publicat a la revista La Geganta de la Famíla Robafaves de Mataró

Una altra Crida

2011-07-25T20:00:00.000+02:00

No tenim, com a Pamplona, una cantarella que ens anuncii la data de l’inici de la Festa Major. De tothom és conegut que ni sobre aquesta data hi ha consens unànime a Mataró. Però si sabem els mataronins i mataronines que el 25 de juliol, diada de Sant Jaume, tots els camins conflueixen a la Riera per la Crida de la Festa Major. Darrera haurem deixat molts mesos, des de l’albada del 30 de juliol de l’any passat, enyorant la festa. Enyorant Les Santes!.

La ciutat fa dies que respira Santes, que olora Santes, fins i tot fa calor de Santes, però amb la Crida donem la sortida formal als dies en els que els capgrossos de tota mena viurem més intensament. Als actes per la canalla, als focs de la platja, a l’ofici de mossèn Blanch, a les passades i les dormides dels gegants i demés bèsties, als correfocs, als concerts i balls. Cantarem i ens ajupirem comptant fins a quinze al so del Bequetero, el pasdoble que la gent de Mataró hem convertit en himne. Alçarem castells fins el cel que per això tenim colla de gamma extra. Felicitarem a les Julianes i a les poquetes Sempronianes que ens queden en el dia de les patrones.

Trobarem a faltar en Joan Fradera sota les faldilles d’en Robafaves, en Quim Pons anant i venint per a que el so i les llums estiguin a punt, en Joan Ponts incansable i cordial a les pinyes dels Capgrossos i el somriure de l’Oriol Batista dalt del balcó de l’Ajuntament. I a tots els amics i companys que ens han deixat però que, siguin on siguin, celebraran amb nosaltres Les Santes.

Celebrarem que l’àliga fa 25 anys que surt per Santes i que el Drac en compleix 20. I que la nostra Festa Major és patrimoni del tots els catalans i catalanes. Però sobretot celebrarem que som, malgrat els problemes i les dificultats, una ciutat de gent treballadora, acostumada a guanyar-se les coses amb esforç i amb treball. Gent a la que mai ningú els hi regalat res i que es senten orgullosos de dir-se mataronins i mataronines, sense que importin gaire altres coses més fruit de l’atzar de la vida que de la voluntat expressada. Som qui som perquè volem i així ho expressem.

Per això n’hem fet de Les Santes, Festa Major. Perquè hem volgut convertir la historia, la tradició, la festa en un element dinàmic, viu i integrador, que ens ajuda a sentir-nos membres d’una ciutat, que ens ajuda a cohesionar-la i a fer, i més ara que el ventadors de l’odi estan més presents que mai, de la convivència el més preuat dels nostres valors. Una festa construïda de baix a dalt. Que neix al carrer i a la que l’alcade li posa la cirereta de la Crida.

Durant set anys he tingut aquest honor i privilegi i ara que un altre en tindrà la responsabilitat, també us vull desitjar que tingueu, que tinguem, una molt bona Festa Major. I no puc estar-me de dir-vos una vegada més:

Amb la rauxa necessària, amb el seny imprescindible.

Glòria a Les Santes.

Visca Mataró i visca Catalunya.

Publicat al Capgros.com

Santes de gamma extra

2011-07-24T23:59:00.002+02:00

El repte era clar i corria per la ciutat i per les xarxes socials: fem-la a casa. Teníem ganes, moltes ganes, de tirar de nou la torre de nou amb folre i manilles a la plaça de Santa Anna. Després de l’intent de l’any passat per Les Santes i d’haver-la descarregat per Tots Sants a Vilafranca ara tocava fer-la a casa, al lloc on es fan els castells importants de Mataró: a la plaça de Santa Anna.

Durant els dies anteriors i sobretot la darrera setmana, amb un assaig especial a la mateixa plaça, s’havia anat creant a la ciutat el clima necessari per intentar-ho i avui tot ha respòs. L’ambient era el de les grans ocasions: moltes camises, dues colles amigues, Vilafranca i Lleida, de les que ajuden i una gernació omplint la plaça i els carrers que hi porten. Només el sol va escassejar, el cel estava mig cobert i no feia aquella calor tan característica que a Mataró té nom: calor de Santes!.

I els Capgrossos es planten a plaça amb un quatre de nou per obrir boca. El castell que més respecte ens ha fet sempre, i a la plaça de Santa Anna, per començar la diada. Descarregat i cap a l’objectiu de la torre en segona ronda. Intent desmuntat, es deixa passar ronda i de nou la torre. Pinya fenomenal amb molts cordons, folre i manilles ben col·locats, moltes estampetes de Les Santes a les butxaques de les camises blaves, gralles, tot amunt i enxaneta a tocar el cel en un dia de records molt especials pels Capgrossos de Mataró. La nostra estrella des de dalt en sent les carícies de la canalla. La plaça esclata com un tro. El que fou possible a Vilafranca no ho és a Santa Anna i el castell es trenca en una caiguda sense conseqüències en mig de l’eufòria de la plaça que per fi pot cridar: l’hem feta a casa.

La resta, i que no fou poc, quasi mereix un altre post. Només un apunt: tres castells de nou i dos més de gamma extra: una de blava i una de verda. Un somni? Sí, però també el treball d’hores d’assaig, d’esforç. La concreció del pas a pas, pis a pis. Efectivament Les Santes de gamma extra!

Vive le Tour!

2011-07-23T23:59:00.000+02:00

Vive le tour! from Bear Thunder on Vimeo.

Dues (molt) bones notícies

2011-07-22T23:59:00.000+02:00

Les que es feien publiques ahir. Per un costat a El Punt es publicava que les escoles universitàries del Tecnocampus Mataró-Maresme han augmentat en un 21% les preinscripcions d’alumnes pel curs 2011-2012. Una notícia que ve a confirmar que l’aposta que varem fer per unificar les escoles, ampliar els estudis amb el grau de mitjans audiovisuals (que surten reforçats amb la instal·lació de m1tv al propi edifici del TCM) i el grau d’infermeria i sobretot per situar juntes les escoles amb les empreses en el parc tecnològic, va ser una aposta encertada. Malgrat les crítiques i l’escepticisme d’alguns. Especialment content de la consolidació dels estudis d’infermeria, amb llista d’espera, i pels que varem rebre tot el suport de la consellera Geli. Les taules i les estovalles del restaurant Bocca de la plaça d’Espanya en son testimonis del compromís que la consellera va adquirir amb Mataró.

L’altra notícia la donava el propi Ajuntament i explica que el Centre de Valorització Integral de Residus (la planta de la brossa per entendre’ns tots) ha augmentat la seva capacitat de producció elèctrica fins el 115.000 MWh/any. Per tenir una idea de la magnitud de la xifra es pot comparar amb els 9 milions de KWh produïts l’any passat per la nuclear d’Ascó I. Tenint en compte que la planta de Mataró incinera unes 160.000 tones de brossa a l’any, i que al conjunt d’Espanya es porten a abocador 16.000.000 de tones de brossa, per una simple operació de proporcionalitat (allò que abans en dèiem una regla de tres) s’arriba a la conclusió que si en lloc d’abocar s’incinerés ens podríem estalviar una nuclear. La transformació de la planta de la brossa de Mataró en una planta de valorització integral de residus va ser una proposta que el conseller Milà em va fer l’any 2004 i en la que hem treballat durant tots aquests anys de forma molt intensa i amb una inversió que supera els 86 milions d’euros. Hem hagut de suportar crítiques i indiferències polítiques importants però al final la realitat s’imposa i la planta comença a funcionar a ple rendiment. Queda encara posar en marxa plenament la metanització de la fracció orgànica que produirà més electricitat i l’aprofitament del vapor sobrant per alimentar la instal·lació del Tub Verd. El Maresme disposa de la millor instal·lació de tractaments de residus del país.

Les S@ntes més 2.0

2011-07-21T23:59:00.000+02:00

Cartell de la Lara Sánchez que ha guanyat el concurs organitzat pel Tot Mataró.

Es presenten unes Santes més 2.0 que mai. Les xarxes socials, que l’any passat ja vàren estar molt presents amb @LesSantes_2010, tornen aquest any amb més força, més perfils que mai: @LesSantes_2011, @aliga_mataro, @santesdemataro, @lessantesmataro, @santesdemataro, @Santes15, @iquinze, i una etiqueta compartida per tothom #lessantes, i també #socsantero.

Sense oblidar dues webs d’obligada referència: www.lessantes.cat i www.socsantero.cat/

Fem-la a casa!

2011-07-20T23:20:00.006+02:00

Aquest és el repte dels Capgrossos de Mataró per aquesta Diada de Santes: tornar a fer, aquesta vegada a la plaça de Santa Anna, la torre de nou amb folre i manilles que ja varem descarregar a Vilafranca del Penedès per Tots Sants. Per fer-la necessitem ser molts castellers i castelleres. Tu també pots!

Podeu trobar tota la informació sobre els assaigs i sobre la Diada castellera de diumenge a la renovada web de la colla Capgrossos.

Des de la responsabilitat

2011-07-19T23:59:00.001+02:00

Sr. Joan Mora

Alcalde de Mataró

Benvolgut,

En relació a la conversa mantinguda ahir he de manifestar-te la disposició del PSC a facilitar l’aprovació de la moció d’alcaldia que el passat dia 14 va ser rebutjada pel Ple de l’Ajuntament i que feia referència a la creació de les places de càrrecs eventuals.

Hi ha però quatre condicions que el PSC considera indispensables per tal d’abstenir-se o votar favorablement la proposta del govern:

1.- La convocatòria d’una Junta de Portaveus amb caràcter extraordinari per tal que expliqueu detalladament les funcions i l’àmbit on retran comptes aquests càrrecs eventuals. Anteriorment, i amb almenys 24 hores d’antelació, els grups municipals han de rebre un document detallat d’aquestes funcions.

2.- La disponibilitat del govern a modificar alguna d’aquestes funcions en el cas que considerem que superen les tasques pròpies de la funció directiva.

3.- Un informe jurídic del secretari de la corporació que justifiqui la legalitat del nomenament dels càrrecs de coordinador general i coordinador de relacions institucional.

4.- El compromís per part del govern municipal del caràcter exclussivament directiu dels càrrecs eventuals que en cap cas tindran la representació política, que ha de correspondre sempre als electes, del govern i de l’Ajuntament.

Com pots veure aquestes demandes coincideixen en gran part amb les que vaig expressar en el Ple del dia 14 i que podien haver servit per desbloquejar l’assumpte i evitar la votació contrària del PSC. Vares preferir confiar en el vot d’altres forces polítiques amb el resultat conegut per tothom.

Voldria que entenguessis que aquesta disponibilitat del PSC respon a la voluntat manifestada de no obstruir la feina institucional i que res no demanem a canvi d’aquest suport. He dit, i vàries vegades, que no canviem vots per càrrecs. Cal doncs situar aquesta disponibilitat en l’àmbit de la responsabilitat política que ja vàrem demostrar el passat dia 14 donant suport a una part molt important del cartipàs municipal i que facilita la governabilitat de la ciutat.

Espero entenguis, valoris i acceptis aquest oferiment malgrat que les darreres hores no han estat precisament una mostra de diàleg i elegància política per part del govern que presideixis i en la línia d’altres fets succeïts aquest mateix mes.

Resto a l’espera de la teva resposta, que espero per escrit, i et saludo atentament.

Joan Antoni Baron i Espinar

President del Grup Municipal Socialista

Mataró, 19 de juliol de 2011

Text de la carta que avui he enviat a l'alcalde des de la responsabilitat política i amb la voluntat d'ajudar a resoldre un embolic que el mateix govern ha creat.

I la governabilitat?

2011-07-18T23:59:00.002+02:00

Dijous, al Ple que anomenem del cartipàs, es va posar de manifest l'extrema dificultat de l'actual alcalde de la ciutat per garantir la governabilitat de Mataró. Més enllà d'alguns errors procedimentals que es van produir el que realment preocupa és no saber com és podran tirar endavant les propostes del govern. Propostes que, avui per avui, desconeixem doncs el nou govern no ha fet públic cap mena de pla d'actuació i no ha presentat cap proposta nova en els quasi dos mesos que han passat des de les eleccions municipals. És per això que cal reclamar algunes, i urgents explicacions a l'alcalde i al govern municipal.

Va ser prou evident el suport del Partit Popular per poder tirar endavant alguns dels acords del Ple. Com sigui que tant els populars com els convergents van negar públicament que hi hagués cap pacte formal entre els dos partits cal arribar a la conclusió que es va tractar d'un simple mercadeig de vots per càrrecs. Uns votaven les propostes del govern i els altres obtenien un càrrec de la importància de la presidència de la companyia d'aigües. Gairebé una miraculosa resurrecció del Pacte del Majèstic i del Pla Hidrològic Nacional. Aquest era, però, un suport anunciat que no va sorprendre a ningú.

Absolutament sorprenent va ser el vot favorable a les propostes del govern de Plataforma per Catalunya. I més quan l'alcalde en la seva proposta d'Acord de ciutat sempre els havia exclòs per manca de "tradició democràtica". Els compromisos adquirits per l'alcalde amb aquesta formació política d'extrema dreta, i anunciats per la seva portaveu, va fer que els seus vot fossin decisius per aprovar les presidències de les companyies municipals, els sous de l'alcalde i dels regidors (amb una puja que en alguns casos supera el 16%) i altres nomenaments. Igualment van ser decisius per tombar, i per primera vegada en 32 anys de democràcia, una proposta de l'alcalde de crear sis càrrecs de confiança. Val a dir que el PSC, que va votar favorablement 10 dels 13 dictàmens que es van portar a aprovació, havia ofert una solució a l'alcalde per evitar el rebuig de l'acord amb la paràlisi institucional que representa. L'alcalde no va acceptar la proposta i va confiar en el vot positiu de Plataforma per Catalunya. Es va equivocar doncs un canvi d'humor de la portaveu del grup ultradretà va fer que canviés el seu vot i que la proposta de l'alcalde sortís derrotada. Mora havia deixat la governabilitat de la ciutat en mans dels deixebles de Josep Anglada.

I Mataró es mereix i necessita un govern que governi, que no estigui en mans de les propostes sempre incendiàries de Plataforma per Catalunya i dels canvis d'humor dels seus regidors. L'alcalde ha de saber com entra en el Ple i com en sortirà sense l'ai al cor i sense sorpreses de darrera hora. D'això se'n diu governabilitat. I això dijous es va trobar i molt a faltar al Ple municipal.

Des del PSC hem reiterat la nostra "Alternativa socialista", el document que vàrem enviar al senyor Mora la setmana després de les eleccions. És sobre aquell document, i amb converses serioses, amb documents i aixecant acta, que seguim disposats a treballar per la governabilitat de Mataró. Que ningú ens esperi per converses informals, sense documents i sense propostes i objectius definits. No entrarem en el mercadeig dels càrrecs i qui vulgui ens trobarà en la discussió de les propostes i del model de ciutat. Mentre alguns van apostar pel canvi nosaltres seguim apostant per la governabilitat.

Per això cal reclamar que l'alcalde expliqui l'abast dels acords amb el PP, els compromisos adquirits amb Plataforma per Catalunya, com pensa superar la situació de paràlisi institucional en la que es troba l'Ajuntament de Mataró i sobretot que farà per garantir la governabilitat de la ciutat.

Article publicat a El Punt

Romeo, Mercutio i Teobaldo

2011-07-17T23:59:00.000+02:00

Plaza pública, cerca del jardín

de Capuleto

Teobaldo:- Romeo, sólo una palabra

me consiente decirte el odio que te profeso. Eres un infame.

Romeo:-

Teobaldo, tales razones tengo para quererte que me hacen personar hasta la

bárbara grosería de ese saludo. Nunca he sido infame. No me conoces. Adiós.

Teobaldo:-

Mozuelo imberbe, no intentes cobardemente excusar los agravios que me has

hecho. No te vayas, y defiéndete.

Romeo:-

Nunca te agravié. Te lo afirmo con juramente. Al contrario, hoy te amo más que

nunca, y quizá sepas pronto la razón de este cariño. Vete en paz, buen

Capuleto, nombre que estimo tanto como el mío.

Mercutio:-

¡Qué extraña cobardía! Decídanlo las estacadas. Teobaldo, espadachín, ¿quieres

venir conmigo?

Teobaldo:-

¿Qué me quieres?

Mercutio:-

Rey de los gatos, sólo quiero una de tus siete vidas, y luego aporrearte a

palos las otras seis. ¿Quieres tirar de las orejas a tu espada, y sacarla de la

vaina? Anda presto, porque si no, la mía te calentará las orejas antes que la

saques.

Teobaldo:-

Soy contigo.

Romeo:-

Detente, amigo Mercutio.

Mercutio:-

Adelante, hidalgo. Enseñadme ese quite. (Se baten)

Romeo:-

Saca esa espada, Benvolio. Separémoslos. ¡Qué afrenta, hidalgos! ¡Oíd,

Teobaldo! ¡Oye, Mercutio! ¿No sabéis que el Príncipe ha prohibido sacar la

espada en las calles de Verona? Deteneos, Teobaldo y Mercutio. (Se van Teobaldo

y sus amigos)

Mercutio:-

Mal me han herido. ¡Mala peste a Capuletos y Montescos! Me hirieron y no los

herí.

Romeo:-

¿Te han herido?

Mercutio:-

Un arañazo, nada más, un arañazo, pero necesita cura. ¿Dónde está mi paje, para

que me busque un cirujano. (Se va el paje)

Romeo:-

No temas. Quizá sea leve la herida.

Mercutio:-

No es tan honda como un pozo, ni tan ancha como el pórtico de una iglesia, pero

basta. Si mañana preguntas por mí, verásme en el cementerio. Ya estoy

escabechado para el otro mundo. Mala landre devora a vuestras dos familias.

¡Vive Dios! ¡Qué un perro, una rata, un ratón, un gato mate así a un hombre! Un

matón, un pícaro, que pelea contra los ángulos y las reglas de la esgrima.

¿Para qué te pusiste a separarnos? Por debajo de tu brazo me ha herido.

Romeo:-

Fue con buena intención.

Mercutio:-

Llévame de aquí, Benvolio, que me voy a desmayar. ¡Mala landre devore a

entrambas casas! Ya soy una gusanera. ¡Maldita sea la discordia de Capuletos y

Montescos! (Sale)

Romeo:

Por culpa mía sucumbe este noble caballero, tan cercano dudo del Príncipe.

Estoy afrentado por Teobaldo, por Teobaldo que ha de ser mi pariente dentro de

poco. Tus amores, Julieta, me han quitado el brío y ablandando el temple de mi

acero.

Benvolio:-

(Que vuelve) ¡Ay, Romeo! Mercutio ha muerto. Aquella alma audaz, que hace poco

despreciaba la tierra, se ha lanado ya a las nubes.

Romeo:-

Y de este día sangriento nacerán otros que extremarán la copia de mis males.

Benvolio:-

Por allí vuelve Teobaldo.

Romeo:-

Vuelve vivo y triunfante. ¡Y Mercutio muerto! Huye de mí, dulce templanza. Sólo

la ira guíe mi brazo. Teobaldo, ese mote de infame que tú me diste, yo te lo

devuelvo ahora, porque el alma de Mercutio está desde las nubes llamando a la

tuya, y tú y yo o los hemos de seguirle forzosamente.

Teobaldo:-

Pues vete a acompañarle tú, necio, que con él ibas siempre.

Romeo:-

Ya lo decidirá la espada. (Se baten y cae muerto Teobaldo)

Benvolio:-

Huye, Romeo. La gente acude y Teobaldo está muerto. Si te alcanzan, vas a ser

condenado a muerte. No te detengas como pasmado. Huye, huye.

Romeo:- ¡Soy un triste juguete del destino!

De nou solidaris

2011-07-16T22:00:00.001+02:00

Es convoca una nova edició de la Mataró Camina per l'Alzheimer. La que fa quatre i que aquest any vol tornar a reunir les 3.000 persones que l'any passat hi vàrem participar. La vessant més solidària d'una ciutat solidària. Hi faltaràs? La cita és el 25 de setembre.

El nou 24 hores

2011-07-15T23:59:00.002+02:00

L’informatiu 24Hores Maresme estrena una nova identitat gràfica innovadora i dinàmica coincidint amb el trasllat al Tecnocampus de la seu d’m1tv, la televisió local de Mataró i el Maresme.

Aquesta nova identitat gràfica de la careta i del plató fa seus els colors corporatius i entronca amb la ‘mosca’ i la continuïtat d’m1tv protagonitzada pels municipis. La nova careta recopila imatges singulars del territori sota els feixos de llum del sol i els reflexos del mar tan característics de la comarca. El nou plató virtual aposta per les imatges en moviment.

La implementació de la nova identitat, coordinada i impulsada per m1tv, ha comptat amb la col·laboració de l’estudi Bitauro per al disseny gràfic, i de Ferran Garcia i Albert Maynou per a la creativitat musical. Bitauro és un estudi de producció audiovisual dedicat a la creativitat en el món del grafisme digital, la producció d’efectes visuals i l’animació en 3D.

Ferran Garcia és tècnic de so, de Mataró Ràdio, amb experiència en el món audiovisual, i Albert Maynou és músic i forma part del grup La Bundu Band d’Arenys de Munt, guanyador del Giramaresme 2010.

L’informatiu 24Hores Maresme d’m1tv repassa l’actualitat diària i s’emet cada dia a les 20.30h i es reemet a les 22h. També es redifon a les 8h, 9.30h, 11.30h i 13.30h de l’endemà.

Nota de premsa de m1tv sobre la nova imatge de l'informatiu 24Hores Mataró-Maresme.

Un Ple diferent

2011-07-14T23:59:00.005+02:00

Celebrem que per fi el senyor alcalde hagi convocat aquest Ple municipal extraordinari que ha de servir per aprovar el cartipàs municipal. Vull però recordar a tothom les condicions en les que s’ha convocat aquest Ple:

Tard, molt tard. Han passat 54 dies de eleccions municipals i 33 dies de la investidura de l’alcalde. Han exhaurit pràcticament els plaç legal de 30 dies i només els hi han quedat quatre dies de marge. Només com a recordatori aquest mateix ple, fa quatre anys es va celebrar un mes just després de les eleccions i 11 dies després de la presa possessió de l’alcalde. Dos mesos, doncs pràcticament perduts, amb l’ajuntament paralitzat.

Arriba també aquest Ple sense que els grups polítics de l’oposició hàgim tingut tota la informació necessària com s’ha demostrat en les Juntes Generals que acabem de celebrar. Poca, fragmentada i tard.

Hem hagut d’esperar la intervenció dels grups municipals per saber amb quines majories comptava el govern per aprovar els dictàmens i ens hem trobat les respostes: pacte encobert amb el PP i acceptació de les exigències de PxC. Una trista realitat que necessitat una explicació urgent de l’alcalde als ciutadans i ciutadanes de Mataró.

Ens porten a aprovació l’estructura municipal sense saber per a què servirà doncs desconeixem el full de ruta que el govern vol seguir i les accions polítiques que vol portar a terme. Fa quatre anys, i en un temps molt més curt, veníem a aquest Ple amb amb un acord de govern, signat i que recollia les actuacions que el govern es comprometia a tirar endavant.

Per tot això tenim motius més que suficients per votar que no als dictàmens. Però el PSC és un partit responsable, que no farà una oposició obstruccionista i per tant votarem amb responsabilitat. Dels 13 dictamens votarem a favor 10, ens abstindrem en 1, i votarem parcialment en 2.

Ens abstindrem en el règim de retribucions i dedicació dels regidors bàsicament per la desinformació que el govern ha generat. No hi ha un estalvi de 300.000 sinó de menys de 68.000 €.

Votarem favorablement el nomenament dels representants de l’ajuntament en diverses entitats excepte en tres casos (CONGIAC i Xarxa de Ciutats i Pobles per la sostenibilitat) i en el Centre de Normalització Lingüística. Com és que membres d’un grup de l’oposició aniran a alguns organismes en representació de l’Ajuntament de Mataró? Quines polítiques defensaran, les del seu partit o dels del govern municipal? Què hi fa un directiu nomenat a dit representant políticament l’Ajuntament?

Aquest ha estat el text bàsic de la meva intervenció aquesta tarda en el Ple municipal. Després el Ple ens ha deparat dues sorpreses prou significatives: l’alcalde ha entregat la clau de la governabilitat de la ciutat a Plataforma per Catalunya i per primera vegada un alcalde democràtic ha perdut una votació de Ple.

Nos mataron a Facundo

2011-07-09T23:33:00.001+02:00

Ens han mort a Facundo, a Facundo Cabral, però no mataran ni la seva veu ni el seu pensament. Ni mataran les nostres idees, els nostres valors i la nostra lluita.

Haikus d'estiu -56-

2011-07-06T23:27:00.002+02:00

Dansen el magalls
la lluna hi festeja
la tarda se'n va

Esforç, patiment i èxit

2011-07-04T23:42:00.002+02:00

Aquestes han estat les encertades paraules amb les que en Pere Merino, president de Cetemmsa, ha volgut resumir tot el procés que ha seguit el Centre Tecnològic del Maresme des dels seus inicis fins el dia d’avui. Justament avui quan s’ha fet l’acte inaugural de les noves instal•lacions a la seu del Tecnocampus. Traslladats des de fa mesos a l’edifici universitari avui s’ha fet l’acte oficial d’inauguració amb la presència del president de la Generalitat i del Delegat del Govern d’Espanya. Totes dues administracions han col•laborat per tirar endavant la nova seu dins del parc tecnològic construït per l’Ajuntament de Mataró.

Si fa uns dies era el trasllat de m1tv al Tecnocampus, avui ha estat la inauguració d’un dels centres de referència europeu en els teixits intel•ligents. Tota una satisfacció i que fa oblidar crítiques passades d’alguns dels que avui s’apuntaven a l’explotació de l’èxit. Abans però hi va haver esforç i patiment!.

D'Amparito Roca a El Bequetero

2011-07-02T23:19:00.000+02:00

Interessant debat aquest matí a can Palauet: Models de festa singular, Solsona, Tarragona i Mataró. En Dani Àlvarez moderava, en Pere Cuadrench, en Jordi Bertran i en Toni Vidal feien de ponents i en Ramon Radò tancava amb les conclusions.

Tres models de festa amb elements molt similars i que evidencia l’existència d’un tronc central festiu propi del país amb particularitats locals que les fan úniques i models organitzatius i evolucions històriques també pròpies. Coincidència, sobretot entre Mataró i Tarragona, en el procés de recuperació dels elements més tradicionals i la introducció de nous elements. El cas més paradigmàtic ha estat la similitud del paper que fan dos pasdobles: Amparito Roca a Tarragona i El Bequetero a Mataró.

Un parell de debats eterns sobre la introducció de nous elements en el corpus més tradicional de la festa i sobre la massificació d’alguns actes. Mesura i equilibri han de ser al meu parer les solucions. Mesura en quan que no es poden anant afegint elements als seguicis sense repeticions i fent-los desmesuradament llargs. Equilibri en l’assistència als actes que no poden quedar segrestada per uns quants, ni que siguin centenars, d’iniciats però que tampoc pot quedar desvirtuada per la presència massiva de persones desinformades del caràcter propi de la festa.

Un matí sencer parlant de festes que coneixem de sobres però que encara donen per debats intensos, contrast d’opinions i dubtes raonables sobre l’evolució que les festes populars fan de manera continua.

Les petites satisfaccions

2011-07-01T23:59:00.000+02:00

Són aquelles petites coses que acaben d’alegrar-te el dia. En aquest cas una fotografia que m’arriba via Twitter i de part de la Maria Ballester: les vistes que les noves instal·lacions de m1tv tenen sobre el mar. I és que aquests dies la gent del canal de la televisió pública i comarcal han acabat el trasllat al Tecnocampus. Era un projecte en el que s’ha treballat des de fa temps i que ara arriba a bon port. Una satisfacció perquè millora substancialment les condicions de treball dels periodistes i tècnics i sobretot perquè permet sumar amb el projecte universitari.

Quan pensàvem el Tecnocampus sempre ens l’imaginàvem com la suma de moltes coses, les escoles universitàries, els centres tecnològics, les empreses. Ara hi posem també un canal de televisió amb espais compartits amb els estudiants del grau de mitjans audiovisuals. Quantes estudiants d’audiovisuals poden dir que estudien en el mateix edifici amb un canal de televisió? Doncs això era el que buscàvem, ara s’ha pogut fer i per això, i permeteu el puntet de pedanteria, la petita satisfacció.

Dies de Santes: El meu amic “polac”

2011-06-30T23:40:00.004+02:00

Ocupat amb mil coses quasi ni m’adono que estem a menys d’un mes de Santes. Si voleu la versió pessimista d’en Sala podríem dir que d’aquí a un mes ja no seran Santes. I les Santes tenen el seu ritual i després de la presentació del cartell, aquest any sense polèmica!, arriba l’exposició de fotos de Les Santes de l’any anterior. Aquell pobre escarràs que va rebre l’encàrrec de preparar una exposició i obligat per la feina i carregat de màquines de fotos et vas trobar a tots els actes de la Festa Major. Ara arriba l’hora de veure com l’ull i l’ofici del fotògraf va ser capaç de copsar la festa.

I aquest any el responsable de l’exposició és el meu amic “polac”. Un amic de nom quasi impronunciable però d’una tracte afectuós i amable. En Janusz Szpakowski, que té negoci propi al carrer Fray Luís, és un amic amb el que compartint pinyes i que gasta un humor un pèl estrany però terriblement efectiu, o sigui el millor que se li pot demanar al sentit de l´humor: que et faci riure per dins. Sense haver vist les fotos de Les Santes però havent vist moltes fotos de castells, estic segur que passarà el mateix que amb el seu humor: que et farà reviure les Santes per dins. Com ens agrada als santeros!

Podeu llegir l'extensa entrevista que li han fet al Cap Gròs d'aquesta setmana i descobrir una mica més qui és aquest fotògraf, pare d'un polsera vermella, que s'esforça com pocs en fer-se entendre en català (en polaco que dirien en una tele fatxenda de debó) i que es queixa quan li contestem en castellà.

No us perdeu la inauguració, demà a 2/4 de 8, a l’Ateneu de Caixa Laietana.

M’hi jugo un pèsol o les mentides sobre el Shakespeare

2011-06-29T22:15:00.006+02:00

Gravat d'una edició del segle XVIII de "El rei Lear"

Repetir, i intentar que coli com excusa per la suspensió del Festival Shakespeare, que existeix un dèficit no eixugat (podeu sentir-ho en veu del regidor de cultura en aquesta entrevista a MataròRàdio), és tan inútil i fàcil de rebatre que només cal anar a l’acta del Ple Municipal del 7 d’abril del 2011 per veure que en el punt 11, i no cal ser expert comptable, el dèficit de l’IMAC va ser eixugat amb una major aportació pressupostària del propi Ajuntament.

No existeix doncs cap dèficit de l’IMAC de l’any 2010 i ara cal que algú demani excuses per haver donat dades i arguments falsos. Ho faran? Tenint en compte els antecedents -per exemple aquella cançoneta repetida per CiU que deia que el pavelló Euskadi encara el deu PUMSA i prou s'ha demostrat que ni PUMSA va fer el pavelló ni es deu res a l’empresa constructora- molt ens temem que ningú demanarà excuses. Com diria en Puyal m’hi jugo un pèsol! O pot ser és com diu el propi Shakespeare: Jo no dic mentides, si no veritats distorsionades!

Errònia, precipitada, unil·lateral i injusta

2011-06-27T23:59:00.001+02:00

Foto Capgros.com

El Grup municipal del PSC de Mataró lamenta que la primera decisió sobre polítiques culturals del nou alcalde hagi estat l’anul·lació del Festival Shakespeare. Mataró perd un festival de referència, que ja havia fet un esforç d’estalvi molt considerable, i d’aquesta manera perd un element de capitalitat cultural. Es desaprofita tot l’esforç fet durant els anys anteriors per a que l’únic festival al nostre país dedicat al dramaturg anglès continués a la comarca i a Catalunya.

“L’anul·lació del Festival Shakespeare –ha declarat en Joan Antoni Baron- és una prova prou evident de la manca d’ambició d’un govern que s’ha estrenat únicament anunciant retallades: els accessos a l’autopista, l’escola Marta Mata i ara el Shakespeare. Quina serà la propera retallada del govern de Joan Mora? A hores d’ara, i després de més d’un mes de les eleccions municipals, desconeixem quines són les prioritats del govern municipal, com les pensa portar a terme en la situació de minoria absoluta en la que es troba, i ni tant sols sabem quan pensa convocar el Ple d’aprovació del cartipàs municipal”.

Joan Antoni Baron també ha lamentat les formes com s’han fet les coses:” Lamentem igualment les formes com s’ha fet les coses. De manera absolutament unilateral, sense cap mena de comunicació prèvia als grups municipals o als representants ciutadans a l’Institut Municipal d’Acció Cultural, que s’han hagut d’assabentar per la premsa local. Una breu nota de premsa per donar a conèixer la supressió d’un festival que havia estat aprovat pel Consell Rector de l’IMAC, que comptava amb la partida pressupostària corresponent i subvencions compromeses per la Generalitat i la Diputació. Una manca de respecte als grups municipals i als membres de l’IMAC. Ens preguntem també si aquest és el model de mà estesa i diàleg del que tant parla l’alcalde de la ciutat?”

El Festival Shakespeare necessitava una reformulació que garantís la seva viabilitat i així ho vàrem expressar durant la campanya electoral. Ara, per una decisió errònia, precipitada, unilateral i injusta el Festival marxa de Mataró segurament per no tornar-hi mai més. S’ha donat una mala imatge de Mataró i s’ha fet un mal important a la cultura de la ciutat. Des del grup municipal socialista estarem especialment atents a les conseqüències de tot tipus, també econòmiques, que aquesta decisió comportarà per Mataró i en demanarem les responsabilitats polítiques que facin falta a l’alcalde de la ciutat com a màxim responsable de la decisió.

Text de la nota de premsa del PSC lamentant l'anul·lació del Festival Shakespeare i denunciant la manca de diàleg del govern municipal.

Fulls d'estiu: La cursa de la guineu

2011-06-26T18:27:00.003+02:00

Xafarder de mena acostumo a remenar els diaris i els butlletins que trobo a bars i botigues d’arreu del país. Sempre trobes alguna cosa interessant i que desconeixies. I així ha estat aquest matí a Ainet de Cardós. Entre fulletons de cursos de ball, lloguer d’apartaments i esports d’aventura, he trobat el petit butlletí de la “Marxa Vall Cardós, romànic a la claror” que es va celebrar el passat dia 3 de juny organitzada pel Club d’Esquí Vall de Cardós i el Centre Excursionista de Montcada i Reixac.

Es tracta d’una marxa de muntanya que recorre els divuit pobles de la Vall de Cardós al Pallars Sobirà. Amb una distància de més de 40 km i un desnivell acumulat de quasi 2.500 metres recorre tota la vall de manera circular amb sortida i arribada a Ribera de Cardós. Un circuit exigent però molt interessant i que ve a sumar-se a la "Cuita del Sol" d’Àreu a la Vall Ferrera i que justament també s’ha celebrat aquests dies.

Posat sobre el mapa el recorregut ressegueix el perfil imaginari d’una guineu i per això li ha valgut el nom de “Cursa de la Guineu”. En Roquet de la Vall de Cardós s’ha engiponat sobre el fet una interessant història, llegenda o no, que explica les vicissituds d’una guineu famolenca que empaita els mossèns de la vall a la captura de les 18 claus de les esglésies on es guarden les provisions sobreres del setge del duc de Cardona durant la darrera guerra d’Hug Roger, el senyor en les muntanyes i compte del Pallars en el llunyà segle XV.

Una bona combinació de pobles, romànic, paisatges i literatura que fa especialment atractiva, en una o en vàries jornades, aquesta cursa de la guineu.

Haikús d'estiu -54-

2011-06-25T22:24:00.003+02:00

Festival de verds

dolça la llum de ponent

quan cau la tarda

Haikus d'estiu -53-

2011-06-21T23:59:00.003+02:00

Grogues catifes
de tipuanes en flor
portals d'estiu

Algú no ha dit la veritat

2011-06-20T22:49:00.005+02:00

"En aquest sentit, ha explicat que té el compromís del conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, de replantejar l'obra i retornar el projecte al consell comarcal perquè "totes les forces en puguin parlar". Notícia al Tot Mataró el 13 de maig de 2011".

"Des de la meva posició institucional que jo ocupo el meu interlocutor natural, lògic, normal i vàlid era el alcalde de Mataró, no era el cap de l’oposició. El meu interlocutor qui fixava la posició era el alcalde de Mataró". Intervenció al Parlament de Catalunya el 16 de juny de 2011. (vídeo minut 3:24 a 4:36)

Temps de castells: cinc places i un carrer

2011-06-19T22:22:00.004+02:00

Foto X. Saborida

Maratoniana actuació aquest matí dels Capgrossos de Mataró. Per celebrar els quinze anys de la colla res millor que quinze castells. I com a escenari cinc places i un carrer de la ciutat. Castells de tota mida amb la clàssica de vuit com a resum més destacat.

Cinc places i un carrer que donen per repassar les propietats castelleres d’aquests escenaris. Per començar la plaça de Cuba, una plaça de nou, que ja va acollir durant anys l’actuació de l’aniversari de la colla. Massa espai i poc definit. Va ser un encert marxar cap a Santa Maria per celebrar els anys de la colla.

Passejadeta cap a la plaça de l’Ajuntament, una plaça que ens costa entendre com a plaça i que pels castells és una mala plaça. La façana del darrera de l’Ajuntament (cal explicar pels que no coneguin Mataró que la façana principal de l’Ajuntament dona cap a la Riera) no justifica l’actuació, l’espai és massa gran i gens ambientat i a sobre la plaça té un pendent excessiu per fer castells importants.

Tot un descobriment el carrer d’en Pujol, el carrer de Les Santes. No serveix per actuacions importants doncs la pinya bloquejava totalment el pas però el tres de vuit ha quedat magnífic i ben emmarcat davant just del petit monument a les patrones de la ciutat.

Bona també la plaça de la Peixeteria. Tamany just per l’actuació d’una sola colla i escenari bonic per a fer castells. No diria el mateix de la plaça Gran. Poc ambient, espai poc definit molt solitari. Una plaça per oblidar.

Santa Maria no era avui el bullir d’altres diades però la plaça és bona. Avui els pilars cap a la plaça donant l’esquena a una basílica tancada. L’hora massa avançada no ajudava, estàvem en família i ja es notaven els quinze castells que durant el matí s’han tirat pels carrers de la ciutat. Una experiència que caldrà analitzar amb calma.

I Santa Anna? Avui no tocaven castells a la plaça més emblemàtica i més castellera de la ciutat. Hi tornarem per Santes. O algú en dubta encara?

Ecourbano: un portal sostenible

2011-06-17T23:59:00.001+02:00

Ecourbano és un portal d’internet on es pot trobar tota la informació i l’actualitat sobre les polítiques de sostenibilitat urbanes. Fruit de la col·laboració del Ministeri de Medi Ambient, Rural i Marítim (que també estrena web) i la “Red de Redes” és un complerta eina per estar absolutament al dia de les iniciatives legislatives, els projectes i les experiències que s’estan desenvolupament arreu d’Espanya. Podeu accedir al bloc i també a twitter i facebook.. Tant en el seu disseny com en el manteniment diari l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona hi juga un paper essencial.

Pel forat de l’aigüera

2011-06-15T23:59:00.000+02:00

Això és el que he pensat aquest matí, i complint-se el que el dia abans havia expressat públicament, en saber els incidents, que durant el dia d’avui s’han produït als entorns del Parc de la Ciutadella: que el moviment 15-M havia llençat pel forat de l’aigüera bona part del seu prestigi i de la seva credibilitat davant la ciutadania.

Els incidents d’avui han estat d’extrema gravetat i en cap cas es pot justificar el segrest dels parlamentaris que són, avui per avui, els legítims representants de la voluntat popular expressada lliurament en les urnes. Algú em recordava aquest matí que tots els cops d’estat comencen amb el segrest del parlament. I no cal anar fora per recordar que precisament el 23-F va ser el que va fer en tinent coronel Tejero en el seu fallit intent de cop d’estat. Ja sé que no es pot generalitzar i que la immensa majoria dels participants en les acampades no tenen res a veure, i molts ho rebutgen directament, amb els incidents d’avui. Però algú havia d’haver previst la deriva radical que podia prendre una part del moviment dels indignats i fins i tot la utilització política que es faria de les escorrialles.

Els incidents no poden però amagar la qüestió de fons del que realment ha passat dins les parets del Parlament: una aliança entre CiU i el PP que ens retorna als temps del pacte del Majéstic i que inaugura el que algú ja ha batejat com a pepevergència. Les primeres conseqüències ja les coneixem: pactes tàcits o explícits arreu del país per les alcaldies, suport als pressupostos de la Generalitat i a les retallades educatives, sanitàries i socials. La dreta en estat pur.